Facebook y los riesgos de la "descontextualización" de la información

Abstract

Participation in online social networking sites (OSNS) has increased dramatically in recent years. Services such as the well-known Facebook and Myspace but also Frienster, WAYN, Bebo, Google's Orkut and many others, have millions of registered active users and are continuously growing. The most common model for these sites is based on the presentation of the participants' profiles and the visualisation of their network of relations to others. OSNS also connect participants' profiles to their public identities, using real names and other real-world identification signs (pictures, videos, e-mail addresses, etc.) to enable interaction and communication between real-world subjects. Hence, a site like Facebook cannot be considered purely as a playground for "virtual bodies" in which identities are flexible and disconnected from "real-world bodies". Not only is the provision of accurate, current and complete registration information from the users encouraged, it is even required by Facebook's terms of use. This requirement, along with the service's mission of organizing the real social life of its members, provides major incentives for users to publish only real and valid information about themselves. This accurate information being provided, privacy threats derive from interactions on Facebook. In this paper, I argue that the main privacy risk on Facebook is the one of loss of context of the information spread by users. This de-contextualization threat is due to three major characteristics of Facebook: 1) the simplification of social relations, 2) the high level of information diffusion and 3) the network globalization and normalization effects of Facebook. This loss of context is a risk not only to data protection rights, meaning the right of the individual to control their informational identity presented in a certain context, more fundamentally it threatens the human right to privacy: the right to be a conscious, multiple and relational self not suffering any form of discrimination.

Darrerament, ha augmentat dràsticament la participació en llocs de xarxes socials virtuals (en endavant, anomenats OSNS. Serveis com els conegudíssims Facebook i Myspace, o altres com Frienster, WAYN, Bebo, Orkut de Google i molts més, tenen milions d'usuaris registrats i no deixen de créixer. El model més comú d'aquests llocs es basa en la presentació dels perfils dels participants i la visualització de la seva xarxa de relacions amb els altres. Així mateix, les xarxes OSNS connecten els perfils dels participants amb les seves identitats públiques, usant noms reals o altres símbols d'identificació del món real (com fotos, vídeos, adreces electròniques, etc.) a fi de permetre la interacció i comunicació entre individus del món real. Per tant, un lloc com Facebook no es pot considerar únicament com un pati d'esbarjo per a "ens virtuals" en què les identitats són flexibles i estan desconnectades dels seus "cossos reals". La disposició d'informació de registre completa, exacta i actualitzada per part dels usuaris no solament és desitjable, sinó que és un requisit inclòs en les condicions d'ús de Facebook. Aquest requisit, junt amb la missió del servei d'organitzar la vida social real dels seus membres, suposa un incentiu important per als usuaris, instant-los a publicar únicament informació real i vàlida sobre ells mateixos. Una vegada proporcionada aquesta informació exacta, les interaccions a Facebook impliquen una amenaça per a la privacitat. En aquest informe, argumento que el principal risc per a la privacitat a Facebook és el de la "descontextualització" de la informació que proporcionen els participants. Segons la meva opinió, aquesta amenaça de la "descontextualització" es deu a tres de les característiques principals de Facebook: 1) la simplificació de les relacions socials, 2) l'àmplia difusió de la informació i 3) els efectes de globalització i normalització a la xarxa de Facebook. El fenomen de "descontextualització" no solament és una amenaça per al dret a la protecció de dades, en el sentit del dret a controlar la identitat informativa que un ésser humà projecta en un cert context. D'una manera més fonamental, és una amenaça al dret a la privacitat com a ésser humà: el dret de l'ésser humà a ser un jo conscientment múltiple i gregari sense una discriminació injustificada.

En los últimos años, ha aumentado drásticamente la participación en sitios de redes sociales virtuales (en lo sucesivo, OSNS). Servicios como los conocidísimos Facebook y Myspace, u otros como Frienster, WAYN, Bebo, Orkut de Google y muchos más cuentan con millones de usuarios registrados y no dejan de crecer. El modelo más común de estos sitios se basa en la presentación de los perfiles de los participantes y la visualización de su red de relaciones con los demás. Asimismo, las redes OSNS conectan los perfiles de los participantes con sus identidades públicas, usando nombres reales u otros símbolos de identificación del mundo real (como fotos, vídeos, direcciones de correo electrónico, etc.) a fin de permitir la interacción y comunicación entre individuos del mundo real. Por tanto, un sitio como Facebook no se puede considerar únicamente como un patio de recreo para «entes virtuales» en el que las identidades son flexibles y están desconectadas de sus «cuerpos reales». La disposición de información de registro completa, exacta y actualizada por parte de los usuarios no sólo es deseable, sino que es un requisito incluido en las condiciones de uso de Facebook. Este requisito, junto con la misión del servicio de organizar la vida social real de sus miembros, supone un incentivo importante para los usuarios, instándoles a publicar únicamente información real y válida sobre sí mismos. Una vez proporcionada esta información exacta, las interacciones en Facebook implican una amenaza para la privacidad. En este informe, argumento que el principal riesgo para la privacidad en Facebook es el de la descontextualización de la información que proporcionan los participantes. En mi opinión, esta amenaza de la descontextualización se debe a tres de las características principales de Facebook: 1) la simplificación de las relaciones sociales, 2) la amplia difusión de la información y 3) los efectos de globalización y normalización en la red de Facebook. El fenómeno de descontextualización no sólo supone una amenaza para el derecho a la protección de datos, en el sentido del derecho a controlar la identidad informativa que un ser humano proyecta en un cierto contexto. De un modo más fundamental, es una amenaza al derecho a la privacidad como ser humano: el derecho del ser humano a ser un yo conscientemente múltiple y gregario sin una discriminación injustificada.