Tecnologías de información y comunicación en instituciones de posgrados de salud : evidencias y estereotipos

Abstract

Objectiu: L'escenari contemporani de la salut pública exigeix innovacions en els programes de postgrau de salut. L'èmfasi en la formació continuada, l'actuació en xarxa i els vincles més flexibles entre la docència i els serveis desafien les institucions d'educació. Es reformulen els mètodes d'ensenyament i es revisa l'estructura curricular. D'altra banda, sobren testimonis de la capacitat de les tecnologies d'informació i comunicació per a produir innovació i col·laboració. Aquest estudi presenta l'aplicació pilot d'un instrument en adaptació, que permet avaluar els usos quotidians d'aquestes tecnologies en la docència de postgraus de salut. Mètodes: A través de la Xarxa es va passar una enquesta a 350 de docents d'un centre de postgrau a Barcelona (Espanya). En l'escala de Likert, es van avaluar les necessitats, les creences i la comoditat amb les tecnologies. També se'n van investigar els usos i la participació en xarxes. Resultats: La taxa de resposta va ser del 25% (89), el temps mitjà per a emplenar va ser de 10 minuts. L'ús de les tecnologies es va revelar instrumental, amb poc èmfasi en recursos associats a la innovació i a les xarxes. Conclusions: Els resultats són discutits sota dues perspectives. En primer lloc, respecte al procés de validació de l'instrument, i en segon, es discuteix de forma preliminar l'aparent dissonància entre les dades aportades i la forta aposta pel potencial de les tecnologies d'informació i comunicació.

Objective: The current state of public healthcare calls for innovations in postgraduate courses. Emphasis on lifelong education, networking performance and more flexible links between the area of teaching and actual healthcare services all pose a major challenge to education institutions. Teaching methods are being redefined and syllabus structures revised. But while ther has been much discussion in the literature on the capacity of ICTs to bring about innovation and collaboration, there is very little real evidence to back this idea. This study presents a pilot test of an instrument which is being developed to allow the assessment of everyday uses of ICTs in teaching postgraduate healthcare courses. Methods: Through the Internet, a Likert-scale survey was conducted on 350 teachers of a postgraduate education centre in Barcelona, Spain, evaluating needs, beliefs and comfort with technology as well as teacher participation in networks. Results: The 89 respondents (25%) took, on average, ten minutes to fill out the questionnaire. The use of technology was instrumental, with little emphasis on resources related to innovation and networks. Conclusions: The results are discussed from the points of view of the validation of the instrument and the apparent dissonance between the presented data and the strong bet on the potential of information and communication technologies.

Objetivos: El escenario contemporáneo de la salud pública exige innovaciones en los programas de posgrado de salud. El énfasis en la formación continuada, la actuación en red y los vínculos más flexibles entre la docencia y los servicios desafían a las instituciones de educación. Se reformulan los métodos de enseñanza y se revisa la estructura curricular. Por otra parte, sobran testimonios de la capacidad de las tecnologías de información y comunicación para producir innovación y colaboración. Ese estudio presenta la aplicación piloto de un instrumento en adaptación, que permite evaluar los usos cotidianos de esas tecnologías en la docencia de posgrados de salud. Métodos: A través de la red se pasó una encuesta a 350 docentes de un centro de posgrado en Barcelona (España). En la escala Likert, se evaluaron las necesidades, las creencias y la comodidad con las tecnologías. Se indagó por sus usos y por la participación en redes. Resultados: La tasa de respuesta fue del 25% (89), el tiempo medio para cumplimentar fue de 10 minutos. El uso de las tecnologías se reveló instrumental, con poco énfasis en recursos asociados a la innovación y a las redes. Conclusiones: Los resultados son discutidos bajo dos perspectivas. En primer lugar, respecto al proceso de validación del instrumento, y en segundo, se discute de forma preliminar la aparente disonancia entre los datos aportados y la fuerte apuesta en el potencial de las tecnologías de información y comunicación.