Estrategias Nacionales para la Sociedad de la Información y el Conocimiento en América Latina, 2000 - 2010. El caso de Uruguay

Abstract

El objetivo de la tesis fue conocer los enfoques dominantes en las estrategias sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento (SIC) de los países latinoamericanos en la década 2000 - 2010. A partir de una revisión bibliográfica se sostiene la existencia de dos enfoques sobre la SIC, el tecnologicista y el complejo. Se revisan once estrategias para la SIC (agendas digitales) latinoamericanas y se estudia el caso uruguayo en profundidad para comprender los factores que determinan la consolidación de los enfoques. Basado en una estrategia de investigación con técnicas cualitativas, se realizaron y analizaron noventa entrevistas a informantes calificados y actores de las políticas y se estudiaron los documentos de política.

The aim of the thesis was to determine the dominant approaches in Knowledge and Information Society (KIS) Strategies of Latin American countries in the decade from 2000 to 2010. From a literature review two approaches to the SIC were found, the ¿technocentric¿ and ¿complex¿ one. Eleven Latin American strategies for KIS (Digital Agendas) were reviewed and the Uruguayan case was studied in depth to understand the factors that determine the consolidation of the two KIS approaches. Based on a qualitative research strategy two research techniques were performed, ninety interviews with qualified informants and actors of policies and the analysis of policy documents.

L'objectiu de la tesi va ser conèixer els enfocaments dominants en les estratègies sobre la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC) dels països llatinoamericans en la dècada 2000-2010. A partir d'una revisió bibliogràfica se sosté l'existència de dos enfocaments sobre la SIC, el tecnologicista i el complex. Es revisen 11 estratègies per a la SIC (agendes digitals) llatinoamericanes i s'estudia el cas uruguaià en profunditat per comprendre els factors que determinen la consolidació dels enfocaments. Basat en una estratègia d'investigació amb tècniques qualitatives, es van realitzar i analitzar noranta entrevistes a informants qualificats i actors de les polítiques i es van estudiar els documents de política.