El mundo no es más que una cebolla grande (en forma de archivo)

Abstract

El artículo reflexiona sobre algunos de los desafíos principales que comportan las nuevas opciones de archivos y bases de datos en el contexto del arte de los medios, así como para todas las producciones culturales. La utopía del almacenamiento infinito, la reconquista del poder del espectador como productor, la práctica colectiva de etiquetar, la necesidad de una narrativa capaz de elaborar sentido a partir del exceso de datos o la creación de una visión particular del mundo a través de la mediación de los objetos culturales son algunos de los temas que se exploran en este artículo. Tomando como base la experiencia de FACT como institución cultural que aborda muchos de los temas clave planteados en este artículo, se afirma la necesidad de articular una visión del pasado que logre introducir las prácticas del arte multimedia en el contexto de la historia del arte y la cultura, y se especula en torno al nuevo paradigma actual de archivo.

The article reflects on some of the key challenges that the new possibilities of archives and databases have brought us in the context of media art, as much as for all cultural productions. The utopia of infinite storage, the re-empowerment of viewer as producer, the collective tagging practice, the need for a narrative able to construct meaning from the excess of data, or the creation of a particular view of the world through the mediation of cultural objects are some of the issues explored in this article. Through the experience of FACT as a cultural institution dealing with many of the key issues treated here, the article affirms the need for an articulation of a view of the past able to introduce media art practices in the context of art and cultural history, and speculates around the new paradigm for archiving today.

L'article reflexiona sobre alguns dels desafiaments principals que comporten les noves opcions d'arxius i bases de dades en el context de l'art dels mitjans, com també per a totes les produccions culturals. La utopia de l'emmagatzemament infinit, la reconquesta del poder de l'espectador com a productor, la pràctica col·lectiva d'etiquetar, la necessitat d'una narrativa capaç d'elaborar sentit a partir de l'excés de dades o la creació d'una visió particular del món per mitjà de la mediació dels objectes culturals són alguns dels temes que s'exploren en aquest article. Prenent com a base l'experiència de FACT com a institució cultural que s'ocupa de molts dels temes clau plantejats en aquest article, s'afirma la necessitat d'articular una visió del passat que aconsegueixi introduir les pràctiques de l'art multimedia en el context de la història de l'art i la cultura, i s'especula entorn del nou paradigma actual d'arxiu.