La distribució del vi de la Laietània a l'illa de Menorca

Abstract

The present work focuses on the reception of the Layetano wine in the first moments of the Roman domination of Menorca, between the end of the II century a.C. and the first century AD, with the purpose of knowing the commercial dynamics existing after the conquest of 123 a.C. and evaluate the changes or continuities in it. This study is indebted to the work of the Menorcan archaeologist J.C. de Nicolás, who has dealt with this issue through the collection of epigraphic marks in Layetania amphoras located on the island. In addition, their hypotheses about the massive arrival of these containers on the island and the greater reception of these in Menorca than in the rest of the Balearic archipelago, are of great interest to deepen the impact of this trade in Menorca. In order to evaluate all this, it will be necessary to review articles, reports and memories of excavation of terrestrial and underwater deposits. In addition, the meeting of all the epigraphic marks collected by Nicolás and the possible location of new ones, will offer us an ordered view of the potteries and zones of the Layetania from where the amphorae that came to Menorca came from. A visual inspection of a little-known site on the island, with Layetan material on its surface, will also form part of the actions planned for the development of this work.

El presente trabajo se centra en la recepción del vino layetano en los primeros momentos de la dominación romana de Menorca, entre finales del siglo II a.C. y el siglo I d.C., con el fin de conocer la dinámica comercial existente tras la conquista del 123 a.C. y evaluar los cambios o continuidades en la misma. Este estudio es deudor de los trabajos del arqueólogo menorquín J.C. de Nicolás, quien ha tratado este tema mediante la recopilación de marcas epigráficas en ánforas de la Layetania localizadas en la isla. Además, sus hipótesis sobre la llegada masiva de estos contenedores en la isla y la mayor recepción de éstas en Menorca que en el resto del archipiélago balear, son de gran interés para profundizar en el impacto de este comercio en Menorca. Para evaluar todo esto será necesaria la revisión de artículos, informes y memorias de excavación de yacimientos terrestres y subacuáticos. Además, la reunión de todas las marcas epigráficas recogidas por Nicolás y la posible localización de nuevas, nos ofrecerá una visión ordenada sobre los alfares y zonas de la Layetania de donde procedían las ánforas que llegaban a Menorca. Una inspección visual de un yacimiento poco conocido en la isla, con material layetano en su superficie, formará también parte de las acciones planteadas para el desarrollo de este trabajo.

El present treball se centra en la recepció del vi layetano als primers moments de la dominació romana de Menorca, entre finals del segle II a. de C. i el segle I d. de C., amb la finalitat de conèixer la dinàmica comercial existent després de la conquesta del 123 a. de C. i avaluar els canvis o continuïtats en la mateixa. Aquest estudi és deutor dels treballs de l'arqueòleg menorquí JC de Nicolás, qui ha tractat aquest tema mitjançant la recopilació de marques epigràfiques en àmfores de la Laietania localitzades a la illa. A més, les seves hipòtesis sobre l'arribada massiva d'aquests contenidors a la illa i la major recepció d'aquestes a Menorca que en la resta de l'arxipèlag balear, són de gran interès per aprofundir en l'impacte d'aquest comerç a Menorca. Per avaluar tot això serà necessària la revisió d'articles, informes i memòries d'excavació de jaciments terrestres i subaqüàtics. A més, la reunió de totes les marques epigràfiques recollides per Nicolás i la possible localització de noves, ens oferirà una visió ordenada sobre els alfares i zones de la Laietania d'on procedien les àmfores que arribaven a Menorca. Una inspecció visual d'un jaciment poc conegut a la illa, amb material laietano en la seva superfície, formarà també parteix de les accions plantejades per al desenvolupament d'aquest treball.