El abordaje de trabajo social sanitario ante la soledad no deseada en la gente mayor en el ámbito de atención primaria

Abstract

Durante el proceso de envejecimiento aumenta la probabilidad de experimentar situaciones de duelo y pérdida que contribuyen a generar sentimiento de soledad, que si bien es una experiencia universal, es en esta etapa donde implica mayor riesgo para el desarrollo de problemas de salud. En este sentido se lleva a cabo el presente estudio, con la intención de conocer cuál es el abordaje de trabajo social sanitario ante la soledad no deseada en la gente mayor en el ámbito de atención primaria de la salud. Para éllo, se han llevado a cabo diversas entrevistas a siete trabajadoras sociales sanitarias de cuatro centros de atención primaria ubicados en la comarca del Baix Llobregat y el Barcelonés. Los resultados obtenidos, demuestran la importancia de abordar la soledad en la vejez desde una perspectiva interdisciplinaria. No hay una evidencia científica sólida sobre la mejor manera de intervenir ante la soledad no deseada. No obstante, su intervención se debe hacer sobre un enfoque integral, donde el papel del trabajador social sanitario cobra un sentido especial como generador de procesos de cambio, quien promueve y acompaña en ese proceso de cambio con y para la persona mayor mediante la promoción de redes sociales como factor protector de su salud.

During the aging process, there is an increased likelihood of experiencing grief and loss that contribute to a feeling of loneliness, which, although it is a universal experience, is at this stage where it poses the greatest risk for the development of health problems. In this sense, the present study is carried out with the intention of knowing what is the approach of social health work to the unwanted loneliness in the elderly in the primary health care field. For him, several interviews were carried out with seven social health workers from four primary care centers located in the Baix Llobregat and Barcelonés regions. The results obtained demonstrate the importance of addressing loneliness in old age from an interdisciplinary perspective. There is no solid scientific evidence on the best way to intervene in the face of unwanted loneliness. However, its intervention must be done on an integral approach, where the role of the social health worker takes on a special meaning as a generator of change processes, who promotes and accompanies this process of change with and for the elderly through the promotion of social networks as a protective factor of your health.

Durant el procés d'envelliment augmenta la probabilitat d'experimentar situacions de duel i pèrdua que contribueixen a generar sentiment de solitud, que si bé és una experiència universal, és en aquesta etapa on implica major risc per al desenvolupament de problemes de salut. En aquest sentit es duu a terme el present estudi, amb la intenció de conèixer quin és l'abordatge de treball social sanitari davant la solitud no desitjada en la gent gran en l'àmbit d'atenció primària de la salut. Per això, s'han dut a terme diverses entrevistes a set treballadores socials sanitàries de quatre centres d'atenció primària situats a la comarca del Baix Llobregat i el Barcelonès. Els resultats obtinguts, demostren la importància d'abordar la solitud en la vellesa des d'una perspectiva interdisciplinària. No hi ha una evidència científica sòlida sobre la millor manera d'intervenir davant la solitud no desitjada. No obstant això, la seva intervenció s'ha de fer sobre un enfocament integral, on el paper del treballador social sanitari cobra un sentit especial com a generador de processos de canvi, qui promou i acompanya en aquest procés de canvi amb i per a la persona major mitjançant la promoció de xarxes socials com a factor protector de la seva salut.