Impacte de la dieta als pacients amb càncer de pàncrees neuroendocrí: glucagonoma: revisió bibliogràfica

Abstract

Al pàncrees es diferencien dos tipus principals de cèl·lules: exocrines i endocrines. Les cèl·lules endocrines representen un nombre menor al pàncrees, i s'agrupen en els anomenats illots pancreàtics de Langerhans, on produeixen hormones de gran rellevància per l'organisme, com ara la insulina o el glucagó. Als illots es formen quatre subtipus de cèl·lules, cadascuna de les quals desenvoluparà una neoplàsia endocrina pròpia. Aquest tumor apareix de forma espontània a pacients que no tenen antecedents familiars de tumors pancreàtics, si bé és cert, que es pot relacionar amb la neoplàsia endocrina múltiple de tipus 1 [MEN1]. El seu diagnòstic es basa en una hiperglucagonèmia que ocasiona una diabetis melliuts lleu, acompanyada d'hipoaminoacidèmia, anèmia normocítica normocromàtica, eritema migratori necrolític, anomalies de la mucosa per erupcions mucocutànies, com estomatitis, glossitis i queilitis, nivells baixos de zinc, trombosi venosa profunda, depressió i pèrdua de pes. Aquests símptomes es coneixen amb el nom de síndrome glucagonoma. Donat que la clínica que acompanya a aquest tipus de tumor té aspectes que es poden intentar pal·liar amb una dieta, com ara la diabetis lleu, l'anèmia, la hipoaminoacidèmia, el dèficit de zinc, les alteracions de la mucosa o la pèrdua severa de pes, seria interessant buscar un tractament dietètic que millores la qualitat de vida d'aquests pacients, tant si presenten tumors amb possibilitat de resecció o no. Les revisions més actuals, posen de manifest l'associació positiva per al dejú intermitent i la bona resposta dels tractaments oncològics, tot minimitzant el seu efecte citotòxic. El tractament dietètic pot resultar de gran ajut en el pacient oncològic i seria molt beneficiós incloure'l en el conjunt de tractaments que rebrà, amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i la resposta tant a les teràpies de ràdio, com de quimio.

En el páncreas se diferencian dos tipos principales de células: exocrinas y endocrinas. Las células endocrinas representan un número menor en el páncreas, y se agrupan en los llamados islotes pancreáticos de Langerhans, donde producen hormonas de gran relevancia para el organismo, como la insulina o el glucagón. En los islotes se forman cuatro subtipos de células, cada una de las cuales desarrollará una neoplasia endocrina propia. Este tumor aparece de forma espontánea en pacientes que no tienen antecedentes familiares de tumores pancreáticos, si bien es cierto, que se puede relacionar con la neoplasia endocrina múltiple de tipo 1 [MEN1]. Su diagnóstico se basa en una hiperglucagonemia que ocasiona una diabetes melliuts leve, acompañada de hipoaminoacidemia, anemia normocítica normocrómica, eritema migratorio necrolítico, anomalías de la mucosa por erupciones mucocutáneas, como estomatitis, glositis y queilitis, niveles bajos de zinc, trombosis venosa profunda, depresión y pérdida de peso. Estos síntomas se conocen con el nombre de síndrome glucagonoma. Dado que la clínica que acompaña a este tipo de tumor tiene aspectos que se pueden intentar paliar con una dieta, como la diabetes leve, la anemia, la hipoaminoacidèmia, el déficit de zinc, las alteraciones de la mucosa o la pérdida severa de peso, sería interesante buscar un tratamiento dietético que mejorase la calidad de vida de estos pacientes, tanto si presentan tumores con posibilidad de recesión o no. Las revisiones más actuales, ponen de manifiesto la asociación positiva para el ayuno intermitente y la buena respuesta de los tratamientos oncológicos, minimizando su efecto citotóxico. El tratamiento dietético puede resultar de gran ayuda en el paciente oncológico y sería muy beneficioso incluirlo en el conjunto de tratamientos que recibirá, con el objetivo de mejorar su calidad de vida y la respuesta tanto a las terapias de radio, como de quimio.

In the pancreas two main types of cells are distinguished: exocrine and endocrine. Endocrine cells represent a smaller number in the pancreas, and are grouped in the so-called pancreatic islets of Langerhans, where they produce hormones of great relevance to the body, such as insulin or glucagon. In the islets four subtypes of cells are formed, each of which will develop its own endocrine neoplasia. This tumor appears spontaneously in patients who do not have a family history of pancreatic tumors, although it is true, which can be related to multiple endocrine neoplasia type 1 [MEN1]. Its diagnosis is based on a hyperglucagonemia that causes mild diabetes melliuts, accompanied by hypoaminoacidemia, normochromic normocytic anemia, necrolytic migratory erythema, mucocutaneous rash abnormalities, such as stomatitis, glossitis and cheilitis, low zinc levels, deep vein thrombosis, depression and weight loss These symptoms are known as glucagonoma syndrome. Since the clinic that accompanies this type of tumor has aspects that can be tried to alleviate a diet, such as mild diabetes, anemia, hypoaminoacidemia, zinc deficiency, mucosal alterations or severe weight loss, It would be interesting to look for a dietary treatment that would improve the quality of life of these patients, whether they have tumors with the possibility of recession or not. The most current reviews show the positive association for intermittent fasting and the good response of cancer treatments, minimizing their cytotoxic effect. The dietary treatment can be of great help in the cancer patient and it would be very beneficial to include it in the set of treatments that you will receive, with the aim of improving your quality of life and the response to both radio and chemo therapies.