Mortalidad y salud en vegetarianos occidentales: Relación entre la dieta vegetariana, las enfermedades no transmisibles y sus factores de riesgo

Abstract

Las enfermedades crónicas no transmisibles (ENTs) y sus factores de riesgo (dislipidemia, sobrepeso, resistencia a la insulina, etc.) constituyen la principal causa de morbimortalidad en el mundo, alcanzando su mayor proporción en el mundo desarrollado. En EEUU las ENTs provocan el 88% de las muertes totales y en España el 91%. Aproximadamente dos tercios del total son causadas por las cuatro principales ENTs: enfermedad cardiovascular, cáncer, enfermedad respiratoria, y diabetes mellitus. La etiología de estas enfermedades es compleja y multifactorial, pero los malos hábitos de vida en general y la mala alimentación en particular tienen un papel determinante. Este hecho indica que una modificación del patrón dietético podría conducir a una reducción sustancial de la carga de enfermedad global, salvando millones de vida cada año y mejorando la vida de una gran parte de la población. Numerosos estudios han sugerido que las personas que siguen patrones dietéticos vegetarianos tienen índices de mortalidad más bajos y menor prevalencia de ENTs. El objetivo de esta revisión fue recoger la evidencia investigativa acumulada en la última década sobre la salud de los vegetarianos occidentales. Para ello se buscaron metaanálisis que comparasen la salud (ENTs y factores de riesgo) de la población vegetariana occidental con la de la población no vegetariana. Se hallaron 5 metaanálisis: 1 sobre mortalidad y cáncer, y 4 sobre factores de riesgo cardiometabólico. Tras analizar los resultados y compararlos con otras investigaciones se concluyó lo siguiente: Tanto la mortalidad general como la incidencia de cáncer son menores en la población vegetariana occidental que en la población omnívora. Se requieren más investigaciones para esclarecer la relación de la dieta vegetarianas con algunas causas concretas de muerte y determinados tipos de cáncer. La evidencia que asocia la dieta vegetariana occidental con mejores perfiles de riesgo cardiometabólico es sólida. Los vegetarianos occidentales tienen menos sobrepeso y son menos propensos a desarrollar hipertensión, dislipidemia, resistencia a la insulina o diabetes tipo 2. Los factores que confieren a la dieta vegetariana un carácter protector deben seguir investigándose, aunque la ausencia de carnes rojas y procesadas, y una dieta rica en vegetales son determinantes. Además de reducir la carga global de enfermedad (mortalidad y morbilidad), las dietas vegetarianas, y en especial las veganas, pueden contribuir al cumplimiento de muchos otros Objetivos de Desarrollo Sostenible de la ONU por ser el patrón dietético con un menor impacto medioambiental.

Non-communicable chronic diseases (NCDs) and their risk factors (dyslipidemia, overweight, insulin resistance, etc.) constitute the main cause of mortality and morbidity in the world, reaching its highest proportion in the developed world. In the US, NCDs cause 88% of total deaths and in Spain, 91%. Approximately two thirds of the total are caused by the four main NCDs: cardiovascular disease, cancer, respiratory disease, and diabetes mellitus. The etiology of these diseases is complex and multifactorial, but unhealthy lifestyle habits in general and poor diet in particular play a determining role. This fact indicates that a change in the dietary pattern could lead to a substantial reduction in the global disease burden, saving millions of lives each year and improving the lives of a large part of the population. Numerous studies have suggested that people who follow vegetarian dietary patterns have lower death rates and a lower prevalence of NCDs. The objective of this review was to collect the research evidence accumulated in the last decade on the health of western vegetarians. For this, meta-analyzes were sought that compared the health (NCDs and risk factors) of the western vegetarian population with that of the non-vegetarian population. Five meta-analyzes were found: 1 on mortality and cancer, and 4 on cardiometabolic risk factors. After analyzing the results and comparing them with other investigations, the following was concluded: Both overall mortality and cancer incidence are lower in the western vegetarian population than in the omnivorous population. More research is required to clarify the relationship of the vegetarian diet with some specific causes of death and certain types of cancer. The evidence associating the western vegetarian diet with better cardiometabolic risk profiles is solid. Western vegetarians are less overweight and less likely to develop hypertension, dyslipidemia, insulin resistance, or type 2 diabetes. Factors that give the vegetarian diet a protective character should continue to be investigated, although the absence of red and processed meats, and a diet rich in vegetables are decisive. In addition to reducing the global burden of disease (mortality and morbidity), vegetarian diets, and especially vegan diets, can contribute to the fulfillment of many other UN Sustainable Development Goals by being the dietary pattern with the least environmental impact.

Les malalties cròniques no transmissibles (ents) i els seus factors de risc (dislipidèmia, sobrepès, resistència a la insulina, etc.) constitueixen la principal causa de morbimortalitat en el món, aconseguint la seva major proporció en el món desenvolupat. Als EUA les ents provoquen el 88% de les morts totals ia Espanya el 91%. Aproximadament dos terços el total són causades per les quatre principals ents: malaltia cardiovascular, càncer, malaltia respiratòria, i diabetis mellitus. L'etiologia d'aquestes malalties és complexa i multifactorial, però els mals hàbits de vida en general i la mala alimentació en particular tenen un paper determinant. Aquest fet indica que una modificació de el patró dietètic podria conduir a una reducció substancial de la càrrega de malaltia global, salvant milions de vida cada any i millorant la vida d'una gran part de la població. Nombrosos estudis han suggerit que les persones que segueixen patrons dietètics vegetarians tenen índexs de mortalitat més baixos i menor prevalença de ents. L'objectiu d'aquesta revisió va ser recollir l'evidència investigadora acumulada en l'última dècada sobre la salut dels vegetarians occidentals. Per a això es van buscar metaanàlisi que comparessin la salut (ents i factors de risc) de la població vegetariana occidental amb la de la població no vegetariana. Es van trobar 5 metaanàlisi: 1 sobre la mortalitat i càncer, i 4 sobre factors de risc cardiometabólico. Després d'analitzar els resultats i comparar-los amb altres investigacions es va concloure el següent: Tant la mortalitat general com la incidència de càncer són menors en la població vegetariana occidental que en la població omnívora. Calen més investigacions per aclarir la relació de la dieta vegetarianes amb algunes causes concretes de mort i determinats tipus de càncer. L'evidència que associa la dieta vegetariana occidental amb millors perfils de risc cardiometabólic és sòlida. Els vegetarians occidentals tenen menys sobrepès i són menys propensos a desenvolupar hipertensió, dislipidèmia, resistència a la insulina o diabetis tipus 2. Els factors que confereixen a la dieta vegetariana un caràcter protector de seguir investigant, encara que l'absència de carns vermelles i processades, i una dieta rica en vegetals són determinants. A més de reduir la càrrega global de malaltia (mortalitat i morbiditat), les dietes vegetarianes, i en especial les veganes, poden contribuir a l'acompliment de molts altres Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU per ser el patró dietètic amb un menor impacte mediambiental.