Dona i erotisme en la narrativa espriuana dels anys trenta. De Laia (1932) a Fedra (1938)

Abstract

Salvador Espriu (1913-1985) ha passat a la història com un dels grans autors de la literatura catalana. La seva producció literària durant els seus primers anys de creació va estar més encarada a la narrativa. Posteriorment, es va dedicar al teatre i sobretot poesia, per poder esquivar la censura franquista i com a resultat de la tendència a hibridar gèneres. Espriu ens ha deixat un llegat d'incalculable valor. En aquestes pàgines intento estudiar l'erotisme que amaguen els personatges femenins de les narracions que va escriure entre els anys 1932 i 1938, any a partir del qual la seva narrativa evoluciona cap a la prosa poètica. La dona apareix a gairebé tota la narrativa inicial d'Espriu lligada a responsabilitats i culpes. A les narracions inicials trobaré l'amor a l'argument de les històries, tot i que veuré que a les relacions sempre s'interposarà algun element que en dificultarà el compliment del desig. En obres posteriors, trobaré personatges en què Espriu va desenvolupar la seva teoria sobre l'amor. Per tant, a través d'aquestes pàgines, veuré com Salvador Espriu s'apropa al tema de l'home com a objecte de desig, de maneres diferents.

Salvador Espriu (1913-1985) has gone down in history as one of the great authors of Catalan literature. His literary output during his early years of creation was more focused on narrative. Later, he devoted himself to theater and especially poetry, in order to avoid Franco's censorship and as a result of the tendency to hybridize genres. Espriu has left us a legacy of incalculable value. In these pages I try to study the eroticism hidden by the female characters in the narratives she wrote between 1932 and 1938, the year from which her narrative evolved into poetic prose. The woman appears in almost all of Espriu's initial narrative linked to responsibilities and guilt. In the initial narratives I will find love for the plot of the stories, although I will see that in the relationships there will always be some element that will make it difficult to fulfill the desire. In later works, I will find characters in which Espriu developed his theory of love. Therefore, through these pages, I will see how Salvador Espriu approaches the subject of man as an object of desire, in different ways.

Salvador Espriu (1913-1985) ha pasado a la historia como uno de los grandes autores de la literatura catalana. Su producción literaria durante sus primeros años de creación estuvo más encarada a la narrativa. Posteriormente, se dedicó al teatro y sobre todo poesía, para poder sortear la censura franquista y como resultado de la tendencia a hibridar géneros. Espriu nos ha dejado un legado de incalculable valor. En estas páginas intento estudiar el erotismo que esconden los personajes femeninos de las narraciones que escribió entre los años 1932 y 1938, año a partir del cual su narrativa evoluciona hacia la prosa poética. La mujer aparece en casi toda la narrativa inicial de Espriu ligada a responsabilidades y culpas. En las narraciones iniciales encontraré el amor al argumento de las historias, aunque veré que en las relaciones siempre se interpondrá algún elemento que dificultará el cumplimiento del deseo. En obras posteriores, encontraré personajes en que Espriu desarrolló su teoría sobre el amor. Por lo tanto, a través de estas páginas, veré como Salvador Espriu se acerca al tema del hombre como objeto de deseo, de maneras diferentes.