Revisión y análisis de la implementación de aulas y entornos educativos inteligentes en el desarrollo educativo de alumnado con TEA y TDAH

Abstract

Las Smart classroom o Aulas Inteligentes son espacios de aprendizaje con grandes implicaciones en la ergonomía, en los paradigmas pedagógicos y por la utilización de las TIC en los procesos de enseñanza aprendizaje. Al mismo tiempo, nos encontramos en un cambio de mirada educativa orientada hacia la atención a la diversidad en las aulas que promueve la inclusión de todo el alumnado. En este trabajo se realiza una revisión de la bibliografía científica, analizando las características de fundamentales de las Aulas inteligentes, así cómo las pautas, o factores más importantes en su diseño para la intervención con alumnado TEA (trastorno del espectro autista) y con alumnado TDAH (trastorno por déficit de atención e hiperactividad). Para ello, previamente se analizan tanto las características de este tipo de alumnado así como de las mejores prácticas educativas y rehabilitadoras, y más concretamente aquellas que contemplan las dimensiones ambientales, pedagógicas y tecnológicas. Finalmente se describen las limitaciones y numerosos interrogantes o líneas futuras de investigación y se concluye que el diseño del aula inteligente no sigue unos estándares únicos, aunque sí existen unas guías necesarias para su adecuación al contexto y necesidades del alumnado, profesorado y comunidad educativa y que los aspectos de cada dimensión podrían beneficiar la atención a la diversidad. Y por ello resulta importante la implicación y generación de sinergias entre diseñadores tecno pedagógicos, arquitectos y comunidad educativa con el fin de crear espacios inclusivos para alumnado con necesidades educativas especiales (TEA y TDAH).

Smart Classrooms are learning spaces with great implications in terms of ergonomics, pedagogical paradigms and the use of ICT in the teaching and learning processes. At the same time, we are in the process of a change of oriented educational approach to diversity in the classroom that promotes the inclusion of all students. In this work, a review of the scientific literature is carried out, analyzing the fundamental characteristics of Intelligent Classrooms, as well as the guidelines, or most important factors when planning the intervention with ASD (autism spectrum disorder) students.and with ADHD (attention deficit hyperactivity disorder) students. To this end, the characteristics of this type of students and the best educational and rehabilitative practices are previously analyzed, more specifically those that contemplate environmental, pedagogical and technological dimensions. Finally, the limitations and numerous questions or future lines of research are outlined and it is concluded that intelligent classroom design does not follow a unique set of standards, although there are some necessary guidelines for its adaptation to context and the needs of students, teachers and the educational community and that aspects of each dimension could benefit attention to diversity. This is the reason why it is important the involvement and building of synergies between techno pedagogical designers, architects and the educational community in order to create inclusive spaces for students with special educational needs (ASD and ADHD).

Les Smart classroom o Aules Intel·ligents són espais d'aprenentatge amb grans implicacions en l'ergonomia, en els paradigmes pedagògics i per la utilització de les TIC en els processos d'ensenyament aprenentatge. Al mateix temps, ens trobem en un canvi de mirada educativa orientada cap a l'atenció a la diversitat a les aules que promou la inclusió de tot l'alumnat. En aquest treball es fa una revisió de la bibliografia científica, analitzant les característiques de fonamentals de les Aules intel·ligents, així com les pautes, o factors més importants en el seu disseny per a la intervenció amb alumnat TEA (trastorn de l'espectre autista) i amb alumnat TDAH (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat). Per a això, prèviament s'analitzen tant les característiques d'aquesta mena d'alumnat així com de les millors pràctiques educatives i rehabilitadores, i més concretament aquelles que contemplen les dimensions ambientals, pedagògiques i tecnològiques. Finalment, es descriuen les limitacions i nombrosos interrogants o línies futures de recerca i es conclou que el disseny de l'aula intel·ligent no segueix uns estàndards únics, encara que sí que existeixen unes guies necessàries per a la seva adequació al context i necessitats de l'alumnat, professorat i comunitat educativa i que els aspectes de cada dimensió podrien beneficiar l'atenció a la diversitat. I per això resulta rellevant la implicació i generació de sinergies entre dissenyadors tecnicopedagògics, arquitectes i comunitat educativa amb la finalitat de crear espais inclusius per a alumnat amb necessitats educatives especials (TEA i TDAH).