Tècniques d'intervenció en atenció precoç en infants amb TEA: Intervencions eficaces per la millora en la comunicació i el llenguatge durant els darrers 20 anys

Abstract

El TEA ha anat prenent rellevància durant els darrers anys, experimentant tota una evolució terminològica i conceptual, fruit d'una creixent incidència i interès sobre la definició del trastorn. Dins d’aquest espectre, s'ha vist que els dèficits en comunicació i llenguatge prenen un paper rellevant entre les manifestacions simptomatològiques, podent suposar dificultats en el desenvolupament dels infants i en les seves adaptacions al seu entorn. No obstant això, com a resultat d’aquest creixent interès, també s'han anat desenvolupant investigacions i tècniques precoces per mitigar les dificultats i millorar el seu pronòstic. El present treball recull resultats de 10 investigacions i revisions sistemàtiques, corresponents als últims 20 anys, sobre tècniques en atenció precoç en què s'han treballat la comunicació i la parla dels nens amb TEA. Els resultats han mostrat que el DSP, PRT, PECS, JA, ABA, EIBI, JASPER, Denver i Autism 1-2-3 són eficaços per la millora en la comunicació i el llenguatge en nens amb TEA, mentre que els resultats del PACT no han mostrat millores significatives. A partir dels resultats, també s'ha observat que tant tractaments de llarga duració (per exemple, més d’un any) i de duracions més curtes (setmanes o mesos), aporten resultats prometedors. Paral·lelament, es conclou en la necessitat de la participació activa dels pares o adults cuidadors com a co-terapeutes així com d’una necessitat de proporcionar un tractament el més adaptat a cada nen possible, donat a l'elevada variabilitat dins el propi espectre.

El TEA ha ido tomando relevancia durante los últimos años, experimentando toda una evolución terminológica y conceptual, fruto de una creciente incidencia e interés sobre la definición del trastorno. Dentro de este espectro, se ha visto que los déficits en comunicación y lenguaje toman un papel relevante entre las manifestaciones sintomatológicas, pudiendo suponer dificultades en el desarrollo de los niños y en sus adaptaciones a su entorno. Sin embargo, como resultado de este creciente interés, también se han ido desarrollando investigaciones y técnicas precoces para mitigar las dificultades y mejorar su pronóstico. El presente trabajo recoge resultados de 10 investigaciones y revisiones sistemáticas, correspondientes a los últimos 20 años, sobre técnicas en atención temprana en que se han trabajado la comunicación y el habla de los niños con TEA. Los resultados han mostrado que lo DSP, PRT, PECS, YA, ABA, EIBI, JASPER, Denver y Autism 1-2-3 son eficaces por la mejora en la comunicación y el lenguaje en niños con TEA, mientras que los resultados del PACT no han mostrado mejoras significativas. A partir de los resultados, también se ha observado que tanto tratamientos de larga duración (por ejemplo, más de un año) y de duraciones más cortas (semanas o meses), aportan resultados prometedores. Paralelamente, se concluye en la necesidad de la participación activa de los padres o adultos cuidadores como co-terapeutas así como de una necesidad de proporcionar un tratamiento el más adaptado a cada niño posible, dado a la elevada variabilidad dentro del propio espectro.

ASD has been gaining prominence over the last few years, and has experimented a whole terminological and conceptual evolution, as a result of an increasing incidence and interest in the definition of the disorder. Within this spectrum, it has been seen that deficits in communication and language play an important role among the symptomatological manifestations, which can lead to difficulties in children's development and in their adaptation to their environment. However, as a result of this growing interest, research and early techniques have also been developed to mitigate the difficulties and to improve their prognosis. The present work collects the results of 10 investigations and systematic reviews, from the last 20 years, about early intervention techniques in which communication and speech of children with ASD have been evaluated. The results have shown that DSP, PRT, PECS, JA, ABA, EIBI, JASPER, Denver and Autism 1-2-3 are effective to improve communication and language in children with ASD, while the results of PACT have not shown significant improvements. From the results, it has also been observed that both long duration treatments (for example, over a year) and shorter durations (weeks or months), provide promising results. At the same time, it is concluded that an active participation of the parents or the caregivers as co-therapists is needed, in order to provide the most adapted treatment as possible to each child, considering the high variability within the spectrum.