El Aseguramiento de la Calidad en la Educación Superior de Afganistán Vs. la Mujer Afgana

Abstract

Este trabajo presenta la realidad del aseguramiento de la calidad de la educación superior (ACES) de Afganistán y sus implicaciones en los derechos educativos de la mujer afgana a lo largo de su historia. Se incide en la problemática de la educación superior de Afganistán, gestionada de una manera burocrática e ineficaz, controlada jerárquicamente con universidades públicas sin margen de autonomía y privadas sin supervisión. El gobierno afgano, actualmente en manos de talibanes en modelo teocrático, niega a las mujeres una educación superior de calidad basándose en argumentos religiosos, ideológicos y políticos. Este trabajo presenta conclusiones que manifiestan que para que la educación superior sirva de instrumento en la formación y desarrollo de la sociedad, ha de basarse en unos principios de justicia de género de manera que las mujeres obtengan las mismas oportunidades que los hombres, sobre todo en zonas rurales. La lectura de este trabajo nos lleva a entender la relación existente entre ACES y derechos en paridad educativa los cuales se han de conseguir a través de instituciones de educación superior afganas autónomas y un gobierno garante de un sistema educativo superior de calidad, ayudándose de las intervenciones internacionales sin perder su idiosincrasia como país.

This work presents the reality of Afghanistan's higher education quality assurance and its implications on the educational rights of Afghan women throughout its history. The problem of higher education in Afghanistan is highlighted, managed in a bureaucratic and ineffective manner, hierarchically controlled with public universities without margin of autonomy and private universities without supervision. The Afghan government, currently in the hands of the Taliban in the theocratic model, denies women quality higher education based on religious, ideological and political arguments. This work presents conclusions that show that for higher education to serve as an instrument in the formation and development of society, it must be based on principles of gender justice so that women obtain the same opportunities as men, especially in rural zones. Reading this work leads us to understand the relationship between quality and rights in educational parity which must be achieved through autonomous Afghan higher education institutions and a government that guarantees a quality higher education system, with the help of interventions international without losing its idiosyncrasy as a country.

Aquest treball presenta la realitat de l'assegurament de la qualitat de l'educació superior de l'Afganistan i les seves implicacions en els drets educatius de la dona afganesa al llarg de la seva història. S'incideix en la problemàtica de l'educació superior d'Afganistan, gestionada de manera burocràtica i ineficaç, controlada jeràrquicament amb universitats públiques sense marge d'autonomia i privades sense supervisió. El govern afganès, actualment en mans de talibans en model teocràtic, nega a les dones una educació superior de qualitat basant-se en arguments religiosos, ideològics i polítics. Aquest treball presenta conclusions que manifesten que per tal que l'educació superior serveixi d'instrument en la formació i el desenvolupament de la societat, s'ha de basar en uns principis de justícia de gènere de manera que les dones obtinguin les mateixes oportunitats que els homes, sobretot en zones rurals. La lectura d'aquest treball ens porta a entendre la relació existent entre qualitat i drets en paritat educativa els quals s'han d'aconseguir a través d'institucions d'educació superior afganeses autònomes i un govern garant d'un sistema educatiu superior de qualitat, ajudant-se de les intervencions internacionals sense perdre la seva idiosincràsia com a país.