Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/91648
Títol: Aproximación a la Esparta Clásica desde una perspectiva de género: estudio de la sexualidad y el rol femenino en la sociedad lacedemonia
Autoria: Ballestero Herguedas, Joaquín
Tutor: Oller Guzmán, Marta
Resum: En aquest estudi ens plantegem les següents qüestions: quin va ser el rol social que van tenir les dones espartanes durant el període Clàssic? i per altra banda: varen ostentar major poder polític, econòmic o fins i tot social que les seves contemporànies gregues (i particularment atenenques)? La historiografia moderna es troba actualment dividida en dos corrents principals: un grup d'historiadors considera que la dona va gaudir d'una àmplia llibertat i fins i tot influència social i política i que gestionava de facto l'oikos familiar. Davant d'aquest grup, trobem un altre corrent que defensa que la dona de fet va tenir una influència social molt limitada, i que de fet el seu rol principal va ser la d'engendrar nous ciutadans. Analitzarem el paper de la dona a la societat lacedemònia gràcies a les cites d'Aristòtil, Xenofont i Plutarc, i bàsicament ens centrarem en aspectes com l'esport, la sexualitat o la possessió de les terres. A aquest respecte, Aristòtil afirmà que les dones espartanes atresoraven les dues cinquenes parts de les terres. L'historiador anglès Hodkinson ha volgut justificar aquesta xifra amb la hipòtesi que la dona a Esparta heretava d'acord a l'anomenat sistema UFI (Universal Female Inheritance). Sota el sistema UFI les dones heretarien la meitat que els seus germans masculins. Hem reproduït la simulació de Hodkinson (utilitzant el software "R") per a comprovar que en efecte s'obté la xifra que aporta Aristòtil a la seva obra Política. El mite de la ginecocràcia o govern femení a Esparta es construeix sota la premissa que la falta de mesura, l'expressió més clara de la qual és la llibertat sexual, es tradueix en llibertinatge i aquest en excés i amor pel luxe (fora dels paràmetres d'austeritat que va preconitzar el mític legislador Licurg). Probablement aquesta ginecocràcia no deixi de ser una realitat distorsionada que va servir a la intel·lectualitat atenenca per a justificar ideològicament el xoc entre les potències d'Esparta i Atenes mitjançant la creació d'una societat enemiga que aglutina un conjunt de valors oposats als valors de la societat àtica, monogàmica i patriarcal.
Paraules clau: empoderament femení
Plutarc
matriarcat
sexualitat espartana
Xenofont
esport a l'antiga Grècia
pederàstia
homosexualitat a Esparta
Esparta
estudis de gènere
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/masterThesis
Data de publicació: 25-gen-2019
Llicència de publicació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/  
Apareix a les col·leccions:Trabajos finales de estudios de género
Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc.

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
jballesteroTFM0119memoria.pdfMemoria del TFM844,88 kBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons