Aproximación a la Esparta Clásica desde una perspectiva de género: estudio de la sexualidad y el rol femenino en la sociedad lacedemonia

Abstract

En aquest estudi ens plantegem les següents qüestions: quin va ser el rol social que van tenir les dones espartanes durant el període Clàssic? i per altra banda: varen ostentar major poder polític, econòmic o fins i tot social que les seves contemporànies gregues (i particularment atenenques)? La historiografia moderna es troba actualment dividida en dos corrents principals: un grup d'historiadors considera que la dona va gaudir d'una àmplia llibertat i fins i tot influència social i política i que gestionava de facto l'oikos familiar. Davant d'aquest grup, trobem un altre corrent que defensa que la dona de fet va tenir una influència social molt limitada, i que de fet el seu rol principal va ser la d'engendrar nous ciutadans. Analitzarem el paper de la dona a la societat lacedemònia gràcies a les cites d'Aristòtil, Xenofont i Plutarc, i bàsicament ens centrarem en aspectes com l'esport, la sexualitat o la possessió de les terres. A aquest respecte, Aristòtil afirmà que les dones espartanes atresoraven les dues cinquenes parts de les terres. L'historiador anglès Hodkinson ha volgut justificar aquesta xifra amb la hipòtesi que la dona a Esparta heretava d'acord a l'anomenat sistema UFI (Universal Female Inheritance). Sota el sistema UFI les dones heretarien la meitat que els seus germans masculins. Hem reproduït la simulació de Hodkinson (utilitzant el software "R") per a comprovar que en efecte s'obté la xifra que aporta Aristòtil a la seva obra Política. El mite de la ginecocràcia o govern femení a Esparta es construeix sota la premissa que la falta de mesura, l'expressió més clara de la qual és la llibertat sexual, es tradueix en llibertinatge i aquest en excés i amor pel luxe (fora dels paràmetres d'austeritat que va preconitzar el mític legislador Licurg). Probablement aquesta ginecocràcia no deixi de ser una realitat distorsionada que va servir a la intel·lectualitat atenenca per a justificar ideològicament el xoc entre les potències d'Esparta i Atenes mitjançant la creació d'una societat enemiga que aglutina un conjunt de valors oposats als valors de la societat àtica, monogàmica i patriarcal.

En este estudio nos planteamos las siguientes cuestiones: ¿cuál fue el rol social que tuvieron las mujeres espartanas durante el periodo Clásico? y por otro lado: ¿ostentaron mayor poder político, económico o incluso social que sus contemporáneas griegas (y particularmente atenienses)? La historiografía moderna se encuentra actualmente dividida en dos corrientes principales: un grupo de historiadores considera que la mujer disfrutó de una amplia libertad e incluso influencia social y política y que gestionaba de facto el oikos familiar. Frente a este grupo, encontramos otra corriente que defiende que la mujer de hecho tuvo una influencia social muy limitada, y que su rol principal fue la de engendrar nuevos ciudadanos. Analizaremos el papel de la mujer a la sociedad lacedemonia gracias a las citas de Aristóteles, Jenofonte y Plutarco, y básicamente nos centraremos en aspectos como el deporte, la sexualidad o la posesión de las tierras. A este respeto, Aristóteles afirmó que las mujeres espartanas atesoraban las dos quintas partes de las tierras. El historiador inglés Hodkinson ha querido justificar esta cifra con la hipótesis de que la mujer en Esparta heredaba según el llamado sistema UFI (Universal Female Inheritance). Bajo el sistema UFI las mujeres heredarían la mitad que sus hermanos varones. Hemos reproducido la simulación de Hodkinson (utilizando el software R) para comprobar que en efecto se obtiene la cifra que aporta Aristóteles a su obra Política. El mito de la ginecocracia o gobierno femenino en Esparta se construye bajo la premisa que la falta de mesura, cuya expresión más clara es la libertad sexual, se traduce en libertinaje y éste en exceso y amor por el lujo (fuera de los parámetros de austeridad que preconizó el mítico legislador Licurgo). Probablemente esta ginecocracia no deje de ser una realidad distorsionada que sirvió a la intelectualidad ateniense para justificar ideológicamente el choque entre las potencias de Esparta y Atenas mediante la creación de una sociedad enemiga que aglutina un conjunto de valores opuestos a los valores de la sociedad ática, monógama y patriarcal.

In this study we consider the following questions: ¿What was the social role that Spartan women had during the Classical period? and on the other hand: ¿Did they have greater political, economic or even social power than their Greek contemporaries (and particularly Athenians)? Modern historiography is currently divided into two main lines of thought: a group of historians consider women enjoyed wide freedom and even social and political influence and that women in fact managed the family's oikos. But there's another group of researchers who defend that women in Sparta had a very limited social influence, and that in fact their main role was to give birth to new citizens. We will analyze the role of women in lacedemonian society thanks to some works by Aristotle, Xenophon and Plutarch, and basically we will focus on aspects such as sport, sexuality or possession of the land. In this particular regard, Aristotle said that Spartan women owned two fifths of the whole land. The English historian Hodkinson has justified this figure with the hypothesis that women in Sparta inherited according to the so-called UFI (Universal Female Inheritance) system. Under the UFI system, women would inherit half their male siblings. We have reproduced the simulation of Hodkinson (using "R" software) to verify that the figure given by Aristotle in his work Politics is obtained. The myth of the gynaecocracy or female government in Sparta is built on the premise that the lack of measure, the clearest expression of which is sexual freedom, results in licentiousness and that, in excess and love for luxury (out of the austerity parameters that the mythical legislator Licurg advocated). This gynaecocracy is probably just a distorted reality of the Spartan society that served Athenian intellectuals to ideologically justify the conflict between Sparta and Athens by creating an enemy society that brings together a set of values totally opposed to the Attic world, a monogamous and patriarchal society.