Unfit for Auntie Beeb: la BBC i la música pop en la ràdio (1955-1974), des de la perspectiva de l'anàlisi del discurs de Foucault

Abstract

Aquest treball documenta la transformació de la British Broadcasting Corporation (BBC) entre els anys 1955 i 1974, concretament en l'àmbit radiofònic. Durant aquest període, la corporació, que d'ençà la Segona Guerra Mundial s'havia convertit en el principal referent cultural del Regne Unit, va ser acusada d'incomplir les seves obligacions en tant que servei públic. En efecte, arran del sorgiment i ràpida propagació del fenomen del pop, la BBC va haver d'adaptar tant el seu concepte de servei públic com la seva noció d'excel·lència per tal de satisfer una part significativa de la seva audiència que, fins aleshores, havia tractat d'ignorar: els joves. L'any 1967 significa un punt d'inflexió en la BBC: neix Radio 1, l'emissora amb una programació contínua de pop. Malgrat tot, la corporació seguia compromesa amb la seva missió d'informar, educar i entretenir el públic, tot aplicant els màxims estàndards de qualitat a la seva programació. Per a aconseguir-ho, la BBC, d'una banda, va emprar la censura per protegir l'audiència dels continguts presumptament perniciosos i, d'una altra, va modificar el seu discurs sobre el que era un dels pilars indiscutibles de la institució: el bon gust. Les conseqüències d'això abasten des de la reconceptualització del bon gust i del pop fins a la creació de nous subjectes/audiències, així com el desplegament d'estratègies que permetessin posar fi al conflicte entre dos ens que, en aquell moment, semblaven completament antagònics.

Este trabajo documenta la transformación de la British Broadcasting Corporation (BBC) entre los años 1955 y 1974, concretamente en el ámbito radiofónico. Durante este periodo, la corporación, que desde la Segunda Guerra Mundial se había convertido en el principal referente cultural del Reino Unido, fue acusada de incumplir sus obligaciones como servicio público. En efecto, a raíz del surgimiento y rápida propagación del fenómeno pop, la BBC tuvo que adaptar tanto su concepto de servicio público como su noción de excelencia para satisfacer una parte significativa de su audiencia que, hasta entonces, había tratado de ignorar: los jóvenes.

This paper documents the transformation of the British Broadcasting Corporation (BBC) between 1955 and 1974, specifically in the radio field. During this period, the corporation, which since World War II had become the main cultural reference of the United Kingdom, was accused of breaching its obligations as a public service. Indeed, following the emergence and rapid spread of the pop phenomenon, the BBC had to adapt both its concept of public service and its notion of excellence to satisfy a significant part of its audience that, until then, had tried to ignore: the young.