Bretxa laboral i jubilació de la dona a Espanya: cap a una feminització de la pobresa?

Abstract

L'etapa de jubilació hauria de contemplar un benestar i gaudir dels últims anys de la vida, si les pensions de jubilació són insuficients les persones estarem més exposades a viure aquesta etapa en condicions de pobresa. L'elaboració d'aquest document pretén observar si l'impacte de la bretxa de gènere laboral sobre les pensions de jubilació està contribuint a una feminització de la pobresa. En primer lloc, veurem en què consisteix el fenomen de la feminització de la pobresa i les diferències entre homes i dones sobre els principals indicadors existents de pobresa. En segon lloc, s'observen les diferències entre homes i dones sobre els quatre factors de l'àmbit laboral següents: salari, tipus de contracte, nivell de formació i camp d'estudi i taxa d'activitat, ocupació i atur. Tal i com veurem, des de la introducció de la dona al mercat laboral, la seva activitat ha anat en augments però les condicions laborals són pitjors que les dels homes. Per exemple, a través dels contractes temporals i jornades parcials, els quals es vinculen majoritàriament a les dones. En tercer lloc, es determinen les pensions de jubilació dels homes i les dones, així com les pensions no contributives, de les quals les principals beneficiàries són les dones. A través de la lectura d'aquest treball, veurem com actualment les desigualtats entre els homes i les dones durant les seves trajectòries professionals encara són molt presents a la nostra societat. La trajectòria laboral influeix sobre la pensió de jubilació que obtenim quan sortim del mercat laboral i ens retirem. Moltes dones veuen impossibilitat el seu accés a una pensió de jubilació degut els requisits per poder accedir-hi. Per aquest motiu, sol·liciten una pensió no contributives amb l'objectiu d'intentar evitar la pobresa i viure aquesta etapa dignament.

The retirement stage should look the well-being of the last years of life. If the retirement pensions are insufficient people will be more exposed to live in poverty conditions. The focus of this paper consists on analyze whether the impact of the gender labor gap on retirement pensions is contributing to the feminization of poverty. First of all, we will look at the phenomenon of the feminization of poverty and the differences between men and women over the main poverty¿s indicators. Secondly, we will see the differences between men and women about the following workplace factors: salary, type of contract, level of training and study, activity tax, occupation tax and unemployment tax. Since the introduction of the women into the labor market, their activity has increased, but working conditions are worse than those of men. For example, temporary contracts and part-time work are mostly linked to women. Thirdly, we will look the differences between men and women over the retirement pensions and the non-contributory pensions, which are mainly linked to women. Through the reading of this study, we will see that the inequalities between men and women during their professional trajectories are still present in our society. The career path weighs on the retirement pension when we retire. Many women find impossible to get a retirement pension due to the requirements that the government requests to access to it. For this reason, mainly women are applying for a non-contributory pensions in order to avoid poverty and live this stage decently.

La etapa de jubilación debería contemplar un bienestar y disfrutar de los últimos años de la vida, si las pensiones de jubilación son insuficientes las personas estaremos más expuestas a vivir esta etapa en condiciones de pobreza. La elaboración de este documento pretende observar si el impacto de la brecha de género laboral sobre las pensiones de jubilación está contribuyendo a una feminización de la pobreza. En primer lugar, veremos en qué consiste el fenómeno de la feminización de la pobreza y las diferencias entre hombres y mujeres sobre los principales indicadores existentes de pobreza. En segundo lugar, se observan las diferencias entre hombres y mujeres sobre los cuatro factores del ámbito laboral: salario, tipo de contrato, nivel de formación y campo de estudio y tasa de actividad, ocupación y paro. Tal y como veremos, desde la introducción de la mujer al mercado laboral, su actividad ha ido en aumentos pero las condiciones laborales son peores que las de los hombres. Por ejemplo, a través de los contratos temporales y jornadas parciales, los cuales se vinculan mayoritariamente a las mujeres. En tercer lugar, se determinan las pensiones de jubilación de los hombres y las mujeres, así como las pensiones no contributivas, de las que las principales beneficiarias son las mujeres. A través de la lectura de este trabajo, veremos como actualmente las desigualdades entre los hombres y las mujeres durante sus trayectorias profesionales todavía están muy presentes en nuestra sociedad. La trayectoria laboral influye sobre la pensión de jubilación que obtenemos cuando salimos del mercado laboral y nos retiramos. Muchas mujeres ven imposibilidad su acceso a una pensión de jubilación debido los requisitos para poder acceder. Por este motivo, solicitan una pensión no contributiva con el objetivo de intentar evitar la pobreza y vivir esta etapa dignamente.