Anàlisi sobre l'origen del Castell Monestir Sant Miquel d'Escornalbou

Abstract

Aquest treball d'investigació pretén analitzar les diferents escoles d'opinió que apunten cap a l'origen romà i àrab de les primeres fortificacions de la muntanya d'Escornalbou. En aquest sentit, s'ha consultat una variada llista de fonts documentals amb la intenció d'aproximar-nos de manera solvent a aquesta controvèrsia plantejada per la historiografia. Paral·lelament, hem dut a terme un treball de camp amb la finalitat de descobrir nous vestigis que ens ajudin a revelar de manera empírica l'origen de la primera fortificació. El gruix de la investigació l'hem centrat a destacar per què les diverses civilitzacions que ocuparen l'actual província de Tarragona decidiren construir un emplaçament emmurallat a la muntanya d'Escornalbou. El primer motiu gira al voltant del fet de custodiar les diverses mines de galena, tan abundants en la zona. El segon és com a punt de guaita del territori, tant dels romans, considerant la proximitat de Tàrraco, com dels àrabs, estimant la ubicació d'Escornalbou en la mateixa frontera septentrional andalusina. Com a punt de partida, hem orientat la primera part del treball en analitzar el context on es va donar la reconstrucció del munt de runes que quedaven del Castell d'Escornalbou a principis del segle XX. Així, la Renaixença catalana s'institueix com el moviment intel·lectual català encarregat de vertebrar la recuperació i la reconstrucció de la història i la cultura catalana, i en particular, de la reconstrucció d'Escornalbou. Finalment, el corpus del treball l'hem dividit en quatre punts des d'on estudiem les escoles d'opinió i el treball de camp. Així, la primera part tracta de la reconstrucció del Castell en el segle XX, la segona part prova de donar resposta a la finalitat de la construcció de la fortificació, la tercera part analitza les diferents muralles de la fortificació i la quarta part l'activitat minera d'Escornalbou a partir del nostre treball de camp.

This research work aims to analyse the different schools of opinion that point to the Roman and Arab origins of the first fortifications of the Escornalbou mountain. In this sense, a varied list of documentary sources has been consulted to approach us in a solvent way to this controversy raised by historiography. At the same time, we have carried out fieldwork intending to discover new vestiges that help us to reveal empirically the origin of the first fortification. The focus of the research has been to highlight the reasons why the different civilizations that occupied the current province of Tarragona decided to build a walled settlement on the Escornalbou mountain. The first reason revolves around the fact of guarding the various galena mines, so abundant in the area. The second is as a landmark of the territory, both the Romans, considering the proximity of Tàrraco, as well as the Arabs, considering the location of Escornalbou in the same northern Andalusian border. As a starting point, we have oriented the first part of the work on analysing the context in which the reconstruction of the remaining runes of the Castell d'Escornalbou took place at the beginning of the 20th century. Thus, the Catalan Renaissance is instituted as the Catalan intellectual movement in charge of structuring the recovery and reconstruction of Catalan history and culture, and particularly, the reconstruction of Escornalbou. Finally, we have divided the corpus of the work into four points from which we study the schools of opinion and the fieldwork. Thus, the first part deals with the reconstruction of the castle in the 20th century, the second part tries to answer the purpose of the construction of the fortification, the third part analyses the different walls of the fortification and the fourth part the mining activity of Escornalbou from our fieldwork.

Este trabajo de investigación pretende analizar las diferentes escuelas de opinión que apuntan hacia el origen romano y árabe de las primeras fortificaciones de la montaña de Escornalbou. En este sentido, se ha consultado una variada lista de fuentes documentales con la intención de aproximarnos de manera solvente a esta controversia planteada por la historiografía. Paralelamente, hemos llevado a cabo un trabajo de campo con el fin de descubrir nuevos vestigios que nos ayuden a revelar de manera empírica el origen de la primera fortificación. El grueso de la investigación la hemos centrado en destacar por qué las diversas civilizaciones que ocuparon la actual provincia de Tarragona decidieron construir un emplazamiento amurallado en la montaña de Escornalbou. El primer motivo gira en torno al hecho de custodiar las diversas minas de galena, tan abundantes en la zona. El segundo es como punto de vigilancia del territorio, tanto de los romanos, considerando la proximidad de Tarraco, como los árabes, estimando la ubicación de Escornalbou en la misma frontera septentrional andalusí. Como punto de partida, hemos orientado la primera parte del trabajo en analizar el contexto donde se dio la reconstrucción del montón de escombros que quedaban del Castillo de Escornalbou a principios del siglo XX. Así, la Renaixença catalana se instituye como el movimiento intelectual catalán encargado de vertebrar la recuperación y la reconstrucción de la historia y la cultura catalana, y en particular, de la reconstrucción de Escornalbou. Finalmente, el corpus del trabajo lo hemos dividido en cuatro puntos desde donde estudiamos las escuelas de opinión y el trabajo de campo. Así, la primera parte trata de la reconstrucción del Castillo en el siglo XX, la segunda parte intenta dar respuesta a la finalidad de la construcción de la fortificación, la tercera parte analiza las diferentes murallas de la fortificación y la cuarta parte la actividad minera de Escornalbou a partir de nuestro trabajo de campo.