Reyes que son dioses y dioses que eligen a los reyes. La relación entre divinidad y realeza en Egipto y Mesopotamia durante el III milenio A.C.

Abstract

Este trabajo, enmarcado en el ámbito del próximo oriente antiguo, trata de profundizar en las relaciones entre la realeza y la divinidad en los contextos territoriales de Egipto y Mesopotamia a lo largo del III milenio. Las formas de legitimación real se vincularon en ambas sociedades a una conexión particular con los dioses, pero mientras que la teología egipcia trató permanentemente de identificar al faraón con la dignidad divina, en el contextodelcrecientefértillatradiciónsituaba al monarcacomo unserhumano quegozaba del favor de los dioses. Se analiza el origen de las figuras regias en ambos territorios, así como el desarrollo de los principios teológicos que dieron lugar a la diferente concepción de la institución real, y se traza un marco general de carácter diacrónico sobre la evolución de las monarquías y las creencias religiosas. Además, se exponen debates académicos centrados en la concepción de la divinidad y en realidades de carácter sociológico y antropológico.

Aquest treball, emmarcat en l'àmbit del proper orient antic, tracta d'aprofundir en les relacions entre la reialesa i la divinitat en els contextos territorials d'Egipte i Mesopotàmia al llarg de la III mil·lenni. Les formes de legitimació real es van vincular a les dues societats a una connexió particular amb els déus, però mentre que la teologia egípcia va tractar permanentment d'identificar el faraó amb la dignitat divina, al contextodelcrecientefértillatradiciónsituaba a l'monarcacomo unserhumano quegozaba de l'favor dels déus. S'analitza l'origen de les figures règies en tots dos territoris, així com el desenvolupament dels principis teològics que van donar lloc a la diferent concepció de la institució reial, i es traça un marc general de caràcter diacrònic sobre l'evolució de les monarquies i les creences religioses. A més, s'exposen debats acadèmics centrats en la concepció de la divinitat i en realitats de caràcter sociològic i antropològic.

This work, framed within the scope of the ancient Near East, tries to deepen the relationship between royalty and divinity in the territorial contexts of Egypt and Mesopotamia throughout the third millennium. The forms of royal legitimation were linked in both societies to a particular connection with the gods, but while Egyptian theology constantly tried to identify the pharaoh with divine dignity, in the context of the growing tradition, it placed the monarch as a human being in favor of the gods. The origin of the royal figures in both territories is analyzed, as well as the development of the theological principles that gave rise to the different conception of the royal institution, and a general diachronic framework is drawn on the evolution of monarchies and beliefs. religious. In addition, academic debates focused on the conception of divinity and on realities of a sociological and anthropological nature are exposed.