La convivència als centres educatius. Estudi sobre l'aplicabilitat de les pràctiques restauratives en els entorns escolars

Abstract

Les pràctiques restauratives i la mediació són utilitzades cada cop més en l'entorn educatiu i per això amb els recents Projectes de Convivència des de la Generalitat de Catalunya s'emfatitza perquè s'incorporin aquestes mirades per gestionar d'una forma més respectuosa i participativa les realitats de les diferents comunitats educatives. Ara bé, aquest estudi busca entendre si aquestes tècniques i teories són incorporades amb coneixement i recursos dins dels espais escolars de secundària de la ciutat de Terrassa per part de les professionals que en ells hi participen.

Las practicas restaurativas y la mediación son utilizadas cada vez más en los entornos educativos y por eso con los recientes Proyectos de Convivencia desde la Generalitat de Catalunya se enfatiza para que se incorporen estas miradas para gestionar de una forma más respetuosa y participativa las realidades de las distintas comunidades educativas. Ahora bien, este estudio busca entender si estas técnicas y teorías son incorporadas con conocimiento y recursos dentro de los espacios escolares de secundaria de la ciudad de Terrassa por parte de los profesionales que en ellos participan.

Restorative practices and mediation are increasingly used in educational settings and that is why with the recent Coexistence Projects from the Government of Catalonia is emphasized so that these looks are incorporated to manage in a more respectful and participatory realities of the different educational communities. Now, this study seeks to understand if these techniques and theories are incorporated with knowledge and resources within the secondary school spaces of the city of Terrassa by the professionals who participate in them.