Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/10609/105286
Títol: | Más allá de Cronenberg: Cinépix y el cine de terror durante la "Tax Shelter Era" |
Autoria: | Pérez Abad, Joan |
Director: | García Massagué, Mònica |
Tutor: | Casau Vaz, Gerard |
Resum: | La indústria cinematogràfica canadenca en general i, molt especialment, la centrada en el fantàstic i altres gèneres afins, produeix comptats exponents fins mediats els anys setanta (una quinzena en l'àmbit de terror), per factors com la inexistència d'un mercat o l'arrelada supeditació a la indústria estatunidenca. La Canadian Film Development Corporation, instituïda en 1967, representa la primera política cinematogràfica important del govern liberal per a finançar el cinema canadenc comercial. La imposició d'un incentiu fiscal del 100% en 1974, denominat Capital Cost Allowance, fomenta la producció privada, i condueix a una polèmica etapa coneguda com la Tax Shelter Era, que de seguida cobra efecte i, en una primera fase, inunda el mercat de productes. Alguns dels films produïts en aquesta època aconsegueixen reconeixement crític o èxit comercial, però molts altres són valorats com a indistingibles de mediocres pel·lícules estatunidenques, i uns altres ni tan sols aconsegueixen o pretenen estrenar-se. En 1982, la regulació federal és reduïda a la meitat, i aquesta etapa conclou. La productora independent Cinépix (Quebec), molt concentrada al cinema de gènere, especialment en un subgènere del terror, el slasher, és la que major rendiment econòmic i artístic obté durant la Tax Shelter Era. Els seus assoliments artístics, no obstant això, no són reconeguts fins transcorregudes més de tres dècades des de la seva producció, quan part de la crítica cinematogràfica i l'acadèmia canadenques emprenen una necessària rehabilitació, basada en un revisionisme lliure de perjudicis cap al cinema de gènere, i no en l'impuls nacionalista que ha condicionat la historiografia canadenca. La Tax Shelter Era no representa un desastre cultural i industrial per al cinema canadenc, sinó que estableix els fonaments per a edificar una indústria solvent i inventiva. Cinépix exemplifica com aquest model de finançament públic-privat fa plausible comercialitzar un conjunt heterogeni i altament influent de títols de terror, sense renunciar a concedir als directors la possibilitat d'introduir comentaris socials i polítics, sempre en un context de producció industrial. |
Paraules clau: | incentius fiscals indústria cinematogràfica cinema canadenc cinema de gènere crítica cinematogràfica |
Tipus de document: | info:eu-repo/semantics/masterThesis |
Data de publicació: | set-2019 |
Llicència de publicació: | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
Apareix a les col·leccions: | Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc. |
Arxius per aquest ítem:
Arxiu | Descripció | Mida | Format | |
---|---|---|---|---|
Perez_Abad_TFM_CCA.pdf | 631,7 kB | Adobe PDF | Veure/Obrir |
Comparteix:
Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons