Presentación: Organicidades: arte, cuerpo y tecnología

Abstract

«Organicidades» hace referencia al papel de lo orgánico, de los organismos vivos, en el contexto de las prácticas artísticas que, mediante la desposesión de la función pragmática de las ciencias de la vida y su recontextualización en su forma estética, caminan en las fronteras entre naturaleza y arte. Nos referimos a las prácticas artísticas que a lo largo de la historia del arte han explorado estas fértiles interrelaciones, pero especialmente a las nuevas prácticas que conducen literalmente hacia la materialización del ideal de la fusión total entre arte y vida, entendiéndose así como el supremo acto de creación humana. De esta forma, al colapsar la metáfora del arte como un espejo de la vida con la vida misma aparecen las mismas cuestiones que surgen en los contextos científicos y tecnológicos como, por ejemplo, ¿qué significa alterar los procesos naturales de millones de años de evolución de vida? O, mejor, ¿cómo nos pensaremos a nosotros mismos como humanos una vez consigamos diseñar nuestro mapa genético a la carta?

«Organicitats» fa referència al paper del que és orgànic, dels organismes vius, en el context de les pràctiques artístiques que, mitjançant la despossessió de la funció pragmàtica de les ciències de la vida i la seva recontextualització en la seva forma estètica, caminen en les fronteres entre naturalesa i art. Ens referim a les pràctiques artístiques que al llarg de la història de l'art han explorat aquestes interrelacions fèrtils, però especialment a les noves pràctiques que condueixen literalment cap a la materialització de l'ideal de la fusió total entre art i vida, entenent-ho com a acte suprem de creació humana. D'aquesta manera, en col·lapsar la metàfora de l'art com a mirall de la vida amb la vida mateixa, apareixen les mateixes qüestions que sorgeixen en els contextos científics i tecnològics com, per exemple, ¿què significa alterar els processos naturals de milions d'anys d'evolució de vida?, o, millor, ¿com ens pensarem a nosaltres mateixos com a humans una cop aconseguim dissenyar el nostre mapa genètic a la carta?

«Organicities» refers to the role of the organic, of live organisms, in the context of artistic practices that, through the dispossession of the pragmatic function of the life sciences and their recontextualisation in their aesthetic form, tread the border between nature and art. We are referring to the artistic practices that have explored these fertile inter-relations throughout the history of art, but especially to the new practices that lead literally to the materialisation of the ideal of the total fusion between art and life, understanding such as the supreme act of human creation. This way, as art as a mirror of life comes up against life itself, the same questions that arise in the scientific and technological contexts appear, such as: what does altering the natural processes of millions of years of the evolution of life mean? Or, rather, how will we think of ourselves as humans once we manage to design our genetic map a la carte?