Teoría y práctica de la estrategia hedging: Descifrando la política exterior japonesa ante la incertidumbre del ascenso de China

Abstract

La cobertura (hedging) és una estratègia de política exterior completa que combina comportaments de competència i cooperació. Tot i que la introducció del terme hedging a la disciplina de les relacions internacionals és recent, algunes de les aproximacions a aquesta estratègia han esdevingut rellevants per a explicar els canvis en la política exterior dels estats. A partir d'aquestes contribucions prèvies, la nostra recerca perfecciona el marc teòric i analític de l'estratègia de cobertura. A la tesi demostrem que la cobertura és una estratègia racional en casos d'incertesa sistèmica. Amb aquesta condició sistèmica, els estats reben incentius per a comportar-se de manera incoherent entre la competència i la cooperació, per la qual cosa apliquen una estratègia de cobertura. Aquesta incoherència sorgeix de la interacció entre els interessos estatals a curt i llarg termini i de com els responsables polítics perceben la incertesa. A més també demostrem que el nostre model analític és empíricament útil per a destacar les característiques de la política exterior d'un estat i per a ressaltar els seus canvis al llarg del temps.

La cobertura (hedging) es una estrategia de política exterior completa que combina comportamientos de competencia y cooperación. Aunque la incorporación del término hedging a la disciplina de las relaciones internacionales es reciente, algunas aproximaciones académicas a dicha estrategia han devenido relevantes para explicar los cambios en la política exterior de los estados. A partir de estas contribuciones previas, esta investigación perfecciona el marco teórico y analítico de la estrategia de cobertura. En la tesis demostramos que la cobertura es una estrategia racional en casos de incertidumbre sistémica. Bajo dicha condición sistémica, los estados reciben incentivos para comportarse de manera incoherente entre la competencia y la cooperación, por lo que aplican una estrategia de cobertura. Esta incoherencia surge a causa de la interacción entre los intereses estatales a corto y largo plazo y de la forma en que los responsables políticos perciben la incertidumbre. Asimismo, demostramos que nuestro modelo analítico es empíricamente útil para destacar las características de la política exterior de un estado y para resaltar sus cambios a través del tiempo.

Hedging is a comprehensive foreign policy strategy that combines competition and cooperation behaviours. Though hedging is a rather new term in the study of international relations, some academic approaches to this strategy have yielded relevant results for explaining changes in states' foreign policy. Our research takes these earlier contributions as a starting point to improve upon hedging strategy's theoretical and analytical framework. We demonstrate that hedging is a rational strategy in cases of systemic uncertainty. Under such systemic conditions, states receive incentives to behave incoherently in terms of competition and cooperation, leading to the resulting hedging strategy. This incoherence is a result of the interaction between short- and long+D2-term state interests and how policymakers perceive uncertainty. In addition, we also prove that our analytical model is empirically useful in highlighting the features of a state's foreign policy as well as the changes it undergoes over time.