Estimulación magnética transcraneal para el tratamiento del tabaquismo: Una revisión sistemática

Abstract

El tabaquismo es una de las adicciones más persistentes hoy día, pero los tratamientos más habituales tienen tasas de éxito bajas, por ello es importante explorar nuevas opciones terapéuticas para combatirla. Una de ellas es la Estimulación Magnética Transcraneal (EMT), que ha comenzado a emplearse en las últimas décadas. En esta revisión sistemática se recoge la evidencia existente y se analiza la efectividad del uso de la EMT como herramienta terapéutica en adicción a la nicotina. De los 430 documentos encontrados, se seleccionaron y analizaron trece estudios experimentales en inglés y en español obtenidos de las bases de datos Medline, Scopus y Web of Science. De cada uno de ellos se extrajo información sobre los parámetros de estimulación , el tipo de estudio y los resultados. La mayoría de los estudios evaluaban el craving, o ansiedad por fumar, como medida central. En el 92% el área estimulada fue la corteza prefrontal dorsolateral (CPFDL). Los resultados apuntan a que la estimulación a alta frecuencia con al menos 1000 pulsos en una sesión es eficaz para reducir el craving. Aunque a mayor número de sesiones (aproximadamente 10) y menor número de pulsos (entre 360 y 900), los efectos parecen ser más duraderos. Las principales limitaciones de esta revisión están relacionadas con la heterogeneidad de la metodología empleada que limita la comparación entre estudios y la posible presencia de un sesgo de publicación. La EMT debería tenerse en cuenta en el tratamiento del tabaquismo por su alto grado de eficacia.

Tabaquism is nowadays one of the most persistent addictions, but the most common treatments have low success rates. Thus, it is important to explore new therapeutic options to fight against it. One of them is the Transcranial Magnetic Stimulation (TMS), which has been used in the last 20 years. In this systematic review, we collected the existing evidence and analyzed the effectiveness of the TMS as a therapeutic tool to treat nicotine addiction. From the 430 registers found, in English and Spanish, in Medline, Scopus, and Web of Science databases, 13 experimental studies were selected and analyzed. For each study, Information about the stimulation parameters, the type of study, and the outcomes were extracted. Most studies evaluated the craving as the main outcome. The stimulated area was the dorsolateral prefrontal cortex (DLPFC) in 92% of them. The main results suggest that high-frequency stimulation with at least 1000 pulses in one session is effective to reduce craving. In addition, the greater the number of sessions (approximately 10) and the smaller the number of pulses (between 360 and 90), the more permanent the effects seem to be. The main limitations of this review are related to the heterogeneity of the methodology that limits the comparison between studies, and the possible presence of publication bias. Given the promising results found in most of the studies, TMS should be taken into account in the treatment of smoking.

El tabaquisme és una de les addiccions més persistents avui dia, però els tractaments més habituals tenen taxes d'èxit baixes, per això és important explorar noves opcions terapèutiques per combatre-la. Una d'elles és l'estimulació magnètica transcranial (EMT), que ha començat a emprar-se en les últimes dècades. En aquesta revisió sistemàtica es recull l'evidència existent i s'analitza l'efectivitat de l'ús de l'EMT com a eina terapèutica en addicció a la nicotina. Dels 430 documents trobats, es van seleccionar i van analitzar tretze estudis experimentals en anglès i en espanyol obtinguts de les bases de dades Medline, Scopus i Web of Science. De cada un d'ells es va extreure informació sobre els paràmetres d'estimulació, el tipus d'estudi i els resultats. La majoria dels estudis avaluaven el craving, o ansietat per fumar, com a mesura central. En el 92% l'àrea estimulada va ser l'escorça prefrontal dorsolateral (CPFDL). Els resultats apunten que l'estimulació a alta freqüència amb almenys 1000 polsos en una sessió és eficaç per reduir el craving. Encara que a major nombre de sessions (aproximadament 10) i menor nombre de polsos (entre 360 i 900), els efectes semblen ser més duradors. Les principals limitacions d'aquesta revisió estan relacionades amb l'heterogeneïtat de la metodologia emprada que limita la comparació entre estudis i la possible presència d'un biaix de publicació. L'EMT s'hauria de tenir en compte en el tractament del tabaquisme pel seu alt grau d'eficàcia.