La ciudad desde el tejado. Rehabilitar las cubiertas de Ciutat Vella como espacios vivos

Abstract

En un momento de continuo crecimiento y masificación de los espacios urbanos en grandes ciudades, las cubiertas como elemento construido son un nuevo espacio abierto al aire libre desde donde hacer ciudad sobre la ciudad construida a través de una gestión transdisciplinar que divaga entre la planificación y la espontaneidad. La arquitectura de las cubiertas de hoy en día sigue mirando hacia el pasado como ejemplo a seguir y a desarrollar en las ciudades del futuro. A lo largo de la historia cubiertas tan significativas como las de la arquitectura vernácula, las de la arquitectura moderna y las cubiertas jardín, entre otras, continúan siendo objeto de análisis y revisión ya que siguen aportando nuevas concepciones sobre la complejidad de la cubierta como elemento de las ciudades. Una vez recuperadas las aportaciones históricas sobre la relevancia de las cubiertas y investigado sobre maneras de intervenir en las últimas décadas, el trabajo aborda la relación entre la habitabilidad de la cubierta y el tejido urbano, así como los vínculos que se establecen entre el espacio y sus usos a través de las acciones de los usuarios. Tras una disección de las relaciones, la morfología y los usos y funciones de este espacio, el trabajo inicia un camino hacia una metodología de estudio, analítica y proyectual, para recuperar las cubiertas como espacios vivos: espacios colectivos más naturalizados. La herramienta de compilación de información, comunicación, participación y difusión es un mapa interactivo colaborativo al servicio de la ciudadanía. A continuación la investigación se centra en la ciudad de Barcelona y en concreto, de Ciutat Vella. A partir del caso de estudio se pretende conocer el proceso de conformación de la ciudad desde una perspectiva aérea centrada en las cubiertas. Una vez establecido el contexto histórico, urbano, social y cultural de las cubiertas, el trabajo finaliza aplicando la metodología de estudio propuesta en el tejido urbano residencial de Ciutat Vella.

En un moment de continu creixement i massificació dels espais urbans en grans ciutats, les cobertes com a element construït són un nou espai obert a l'aire lliure des d'on fer ciutat sobre la ciutat construïda a través d'una gestió transdisciplinar que divaga entre la planificació i l'espontaneïtat. L'arquitectura de les cobertes d'avui dia continua mirant cap al passat com a exemple a seguir i a desenvolupar a les ciutats del futur. Al llarg de la història cobertes tan significatives com les de l'arquitectura vernacla, les de l'arquitectura moderna i les cobertes jardí, entre altres, continuen sent objecte d'anàlisi i revisió ja que continuen aportant noves concepcions sobre la complexitat de la coberta com a element de les ciutats. Una vegada recuperades les aportacions històriques sobre la rellevància de les cobertes i investigat sobre maneres d'intervenir en les últimes dècades, el treball aborda la relació entre l'habitabilitat de la coberta i el teixit urbà, així com els vincles que s'estableixen entre l'espai i els seus usos a través de les accions dels usuaris. Després d'una dissecció de les relacions, la morfologia i els usos i funcions d'aquest espai, el treball inicia un camí cap a una metodologia d'estudi, analítica i projectual, per a recuperar les cobertes com a espais vius: espais col·lectius més naturalitzats. L'eina de compilació d'informació, comunicació, participació i difusió és un mapa interactiu col·laboratiu al servei de la ciutadania. A continuació la recerca se centra en la ciutat de Barcelona i en concret, de Ciutat Vella. A partir del cas d'estudi es pretén conèixer el procés de conformació de la ciutat des d'una perspectiva aèria centrada en les cobertes. Una vegada establert el context històric, urbà, social i cultural de les cobertes, el treball finalitza aplicant la metodologia d'estudi proposada en el teixit urbà residencial de Ciutat Vella.

At a time of continuous growth and massification of urban spaces in large cities, the roofs as a built element are a new open-air space from which to make a city on the built city through a transdisciplinary management that wanders between planning and spontaneity. Today's roof architecture continues to look to the past as an example to be followed and developed in the cities of the future. Throughout history, roofs as significant as those of vernacular architecture, modern architecture and garden roofs, among others, continue to be the object of analysis and revision as they continue to provide new conceptions of the complexity of the roof as an element of cities. Having recovered the historical contributions on the relevance of roofs and researched ways of intervening in recent decades, the work addresses the relationship between the habitability of the roof and the urban fabric, as well as the links established between the space and its uses through the actions of the users. After a dissection of the relationships, morphology and uses and functions of this space, the work begins a path towards a study methodology, analytical and design, to recover the roofs as living spaces: more naturalized collective spaces. The tool for compiling information, communication, participation and dissemination is a collaborative interactive map at the service of the public. Next, the research is focused on the city of Barcelona and specifically on Ciutat Vella. From the case study, the aim is to understand the process of shaping the city from an aerial perspective focused on the roofs. Once the historical, urban, social and cultural context of the roofs has been established, the work ends by applying the proposed study methodology to the urban residential fabric of Ciutat Vella.