Una baula gramatical cabdal: práctica de Orthographia de Carles Ros (1732). Què aporta la seua ortografia a l'estudi i difusió del valencià al segle XVIII?

Abstract

Práctica La de orthographia, para los dos idiomas Castellano y Valenciano (en endavant, Práctica) de Carles Ros i Hebrera va ser la baula que connectà el valencià des del Barroc a la Il'lustració, perquè fou la primera obra gramatical del segle XVIII editada al País Valencià. Per tal de constatar-ho, hi hem desenvolupat una recerca bibliogràfica, que ens ha permés reflexionar sobre com estructurar la informació, de manera que hem abastat la comprensió amb un fil argumental i explicatiu. Així mateix hem detallat el context històric i lingüístic de Ros a fi de poder dilucidar les circumstàncies d'aleshores, així com les conseqüències que va patir el català al País Valencià, tot just quan s'hi esdevingué el daltabaix més traumàtic de la seua història: el Decret de Nova Planta, l'any 1707. Després hem elaborat un resum de la seua biografia i obres filològiques, i posteriorment hem analitzat el manual ortogràfic específicament. Primerament descrivint la seua estructura externa i en segon lloc la interna, si més no en els apartats que tracten de gramàtica, sense negligir, però, altres disciplines relacionades dins el codi analitzat. Tot seguit desglossem les coincidències i divergències de l'autor amb els lingüistes posteriors. Finalment hem conclòs circularment, en altres mots, Carles Ros va ser la baula que canalitzà la continuïtat del català en un marc complex i ple de dificultats.

Práctica La de orthographia, para los dos idiomas Castellano y Valenciano (en adelante, Práctica) de Carles Ros y Hebrera fue el eslabón que conectó el valenciano desde el Barroco a la Il·lustración, porque fue la primera obra gramatical del siglo XVIII editada en el País Valenciano. Para constatarlo, hemos desarrollado una investigación bibliográfica, que nos ha permitido reflexionar sobre como estructurar la información, de forma que hemos alcanzado la comprensión con un hilo argumental y explicativo. Así mismo hemos detallado el contexto histórico y lingüístico de Ros a fin de poder dilucidar las circunstancias de entonces, así como las consecuencias que sufrió el catalán en el País Valenciano, apenas cuando se aconteció el descalabro más traumático de su historia: el Decreto de Nueva Planta, en 1707. Después hemos elaborado un resumen de su biografía y obras filológicas, y posteriormente hemos analizado el manual ortográfico específicamente. Primeramente describiendo su estructura externa y en segundo lugar la interna, cuando menos en los apartados que tratan de gramática, sin negligir, pero, otras disciplinas relacionadas dentro del código analizado. A continuación desglosamos las coincidencias y divergencias del autor con los lingüistas posteriores. Finalmente hemos concluido circularmente, en otras palabras, Carles Ros fue el eslabón que canalizó la continuidad del catalán en un marco complejo y lleno de dificultades.

The Práctica de orthographia, para los dos idiomas Castellano y Valenciano (onwards, Práctica) by Carles Ros i Hebrera, is the link that connects the Valencian of the Baroque with the one of the Enlightenment, because it is the first linguistic work of the 18th- century. To prove this, we will conduct a literature search, which will allow us to reflect on how to structure information, so that we cover comprehension with an argumentative and explanatory thread. We will also detail the historical and linguistic context of Ros in order to elucidate the circumstances of that time, as well as the consequences that Catalan suffered in the Valencian Community, as soon as it became the most traumatic bump in its history: the Nova Planta Decree. Then we will summarize his biography and philological works. Later we will analyze the spelling manual specifically. First we will describe its external structure and secondly the internal structure, in addition the sections that deal with grammar, without neglecting, however, other related disciplines within the analyzed code. We will then break down the author's coincidences and divergences with subsequent linguists. Finally we will conclude circularly, in other words, Carles Ros is the link that channels the continuity of Catalan in a complex situation and full of difficulties.