Influencias de la diversidad en los doblajes Disney

Abstract

Cuando pensamos en Disney, pensamos en la magia y los mundos en los que nos refugiamos de niños, que para muchos llegaron por medio del doblaje. Comparando estos doblajes en español con su contraparte original, podemos ver que la diversidad no siempre se repite, y no siempre es positiva cuando la encontramos. Gracias a autores como Lippi-Green, Øksendal o Gómez Pérez, analizamos la polifonía en los largometrajes más exitosos de la compañía para comprobar cómo se distribuye la diversidad, y cómo esta es percibida. Como parte del análisis, prestamos atención también a las características asociadas con los personajes que sí muestran variedades diferentes a la estándar, para comprobar el uso que se hace de ellas y as asociaciones que recibe. Así, podemos averiguar qué tendencia se sigue en cada versión y si puede ser positivo o, por el contrario, tener como consecuencia la perpetuación del estereotipo o la marginalización de las diferentes variedades.

When thinking of Disney, we think about magic and the worlds we took refuge in as children, worlds that, to many, came through dubbing. Comparing the Spanish and its original counterpart, we can see that diversity does not always show in both, nor its always positive when we find it. Thanks to authors such as LippiGreen, Øksendal, or Gómez Pérez, we analyze the polyphony in the company's most successful films to check how diversity is distributed and perceived. As part of our analysis, we also take close attention to the characteristics associated with the characters that show different varieties from the standard, to check how are they used and the associations they receive. This way, we can find out which trend each version follows, and if it could be positive or, on the contrary, be perpetuating stereotypes or the marginalization of different varieties.

Quan pensem en Disney, pensem en la màgia i els mons en què ens refugiem de xiquets, que per a molts van arribar per mitjà del doblatge. Comparant aquests doblatges en espanyol amb la seua contrapart original, podem veure que la diversitat no sempre es repeteix, i no sempre és positiva quan la trobem. Gràcies a autors com Lippi-Green, Øksendal o Gómez Pérez, analitzem la polifonia en els llargmetratges més reeixits de la companyia per comprovar com es distribueix la diversitat, i com aquesta és percebuda. Com a part de l'anàlisi, parem atenció també a les característiques associades amb els personatges que sí que mostren varietats diferents a la estàndard, per comprovar l'ús que es fa d'elles i les associacions que rep. Així, podem esbrinar quina tendència se segueix en cada versió i si pot ser positiu o, per contra, tindre com a conseqüència la perpetuació de l'estereotip o la marginalització de les diferents varietats.