Revisió sistemàtica quantitativa de la literatura: Impacte del teletreball sobre l'estrès en funció del gènere de la persona teletreballadora

Abstract

Avui dia encara resten dubtes sobre l'impacte del teletreball en els teletreballadors. És per aquest motiu, que el propòsit principal d'aquesta investigació consisteix en descobrir si l'impacte del teletreball és negatiu -causant d'estrès- o positiu -atenuant d'estrès- i si aquest impacte és diferentment percebut en funció del gènere. Per fer-ho s'ha optat per realitzar una revisió sistemàtica quantitativa de la literatura. La cerca s'ha realitzat a través del motor de cerca Scopus i ha comprès estudis des del 2011 al 2020. S'han trobat un total de 45 resultats, però després d'aplicar els criteris d'inclusió i exclusió, la mostra s'ha compost d'un total d'11 publicacions. L'anàlisi s'ha desglossat a través de 6 grups de factors: els temporals, els del disseny del lloc de treball, els personals, els interpersonals, els emocionals i d'altres factors. S'ha observat que els factors interpersonals són els que es relacionen amb més estrès en el gènere femení. També cal destacar que els factors personals han estat els únics que han presentat resultats reductors d'estrès, i, alhora, que els factors temporals han presentat un mateix percentatge tant a nivell causant com reductor, motiu pel qual no ha restat clara la seva influència en les persones teletreballadores. Els resultats de la investigació suggereixen que malgrat que el teletreball pot tenir el propòsit de facilitar la conciliació i, així, disminuir l'estrès, les implicacions en les persones teletreballadores són sovint negatives, incrementant el nivell d'estrès de les persones que el practiquen. La investigació també mostra que les dones són més propenses a realitzar teletreball per necessitat, ja que avui en dia segueixen sent les dones les que tendeixen a combinar el treball remunerat amb el no remunerat. Aquesta combinació entre el treball i les necessitats de la llar fa que el teletreball influenciï negativament en les dones i proporcioni un major estrès en el gènere femení que en el masculí.

Nowadays there are still doubts regarding the impact of teleworking on teleworkers. For this reason, the main purpose of this research is to find out whether the impact of teleworking is negative -cause of stress- or positive -reducer of stress- and if this impact is differently perceived depending on teleworker's gender. To achieve it, the chosen method was a systematic quantitative literature review. The search was carried out through the search engine Scopus and included studies from 2011 to 2020. A total of 45 studies were found, but after applying the inclusion and exclusion criteria, the sample was reduced and comprised a total of 11 publications. The analysis has been broken down into six groups of factors: temporal factors, workplace design, personal, interpersonal, emotional, and other factors. It has been found out that interpersonal factors are the ones related with the most stress in female gender. It should also be noted that personal factors have been the only ones that have shown results pointing to the reduction of stress, and, at the same time, that temporal factors have presented the same percentage at both causing and reducing stress, which is the reason why their influence and impact on teleworkers is not clear. The results of the research suggest that although teleworking may have the purpose of facilitating conciliation and reducing stress, the implications on teleworkers are often negative, increasing the stress levels of those who adopt it. The research also shows that women are more likely to telework out of necessity, since today women still tend to combine paid work and unpaid work. This combination between work and household needs causes teleworking to negatively influence women and to cause greater stress in the female gender than in the male gender.

oy en día todavía restan dudas sobre el impacto del teletrabajo en los teletrabajadores. Es por este motivo, que el propósito principal de esta investigación consiste al descubrir si el impacto del teletrabajo es negativo -causante de estrés- o positiva -atenuante de estrés- y si este impacto es diferentemente percibido en función del género. Para hacerlo se ha optado para realizar una revisión sistemática cuantitativa de la literatura. La busca se ha realizado a través del motor de busca Scopus y ha comprendido estudios desde el 2011 al 2020. Se han encontrado un total de 45 resultados, pero después de aplicar los criterios de inclusión y exclusión, la muestra se ha compuesto de un total de 11 publicaciones. El análisis se ha desglosado a través de 6 grupos de factores: los temporales, los del diseño del puesto de trabajo, los personales, los interpersonales, los emocionales y otros factores. Se ha observado que los factores interpersonales son los que se relacionan con más estrés en el género femenino. También hay que destacar que los factores personales han sido los únicos que han presentado resultados reductores de estrés, y, a la vez, que los factores temporales han presentado un mismo porcentaje tanto a nivel causante como reductor, motivo por el cual no ha restado clara su influencia en las personas teletrabajadores. Los resultados de la investigación sugieren que a pesar de que el teletrabajo puede tener el propósito de facilitar la conciliación y, así, disminuir el estrés, las implicaciones en las personas teletrabajadoras son a menudo negativas, incrementando el nivel de estrés de las personas que lo practican. La investigación también muestra que las mujeres son más propensas a realizar teletrabajo por necesidad, puesto que hoy en día siguen siendo las mujeres las que tienden a combinar el trabajo remunerado con el no remunerado. Esta combinación entre el trabajo y las necesidades del hogar hace que el teletrabajo influencie negativamente en las mujeres y proporcione un mayor estrés en el género femenino que en el masculino.