Incidencia del Burnout en enfermeros de urgencias y análisis de su relación con las variables resiliencia y apoyo social durante el Covid-19

Abstract

Dada la situación a la que hemos tenido que hacer frente durante estos últimos meses de Marzo/Abril/Mayo, con la llegada del Covid-19, y el descontrol sanitario que ha supuesto, así como el grado de sobre esfuerzo y sobrecarga laboral y emocional al que han sido sometidos tanto los enfermeros como cualquiera de los integrantes del ámbito sanitario, pero especialmente los que se encontraban en urgencias pues eran los más expuestos al contagio, hemos considerado que sería interesante evaluar el nivel de Burnout que pueden llegar a experimentar, el nivel de resiliencia que tienen y el grado de apoyo social percibido. En nuestra investigación trataremos de analizar en qué grado las manifiestan nuestros participantes, que son enfermeros de urgencias del Hospital General Universitario Santa Lucia, y si existe o no correlación entre estas tres variables. Tras suministrarles los siguientes instrumentos: Cuestionario MOS de Apoyo Social, Escala de Resiliencia de 14 ítems de Wagnild y el Maslach Burnout Inventory-General Survey, obtuvimos como resultados que nuestros participantes tenían puntuaciones elevadas en Resiliencia (50% altas, 50% muy altas), una buena percepción de apoyo social y, en cuanto al síndrome de estar quemado, solo el 2.5% de los participantes, 5% si consideramos los valores medios bajos en la dimensión eficacia profesional, reúnen las 3 condiciones indispensables para realizar el diagnóstico del síndrome de Burnout, siendo estas tener un alto nivel de agotamiento y cinismo y un bajo nivel de eficacia profesional. Por otro lado, no parecía existir una correlación lineal significativa entre apoyo social percibido y burnout, pero sí que había una correlación lineal negativa significativa entre burnout y resiliencia, por tanto, a medida que aumentan los niveles de resiliencia disminuyen los de burnout.

Donada la situació a la qual hem hagut de fer front durant aquests últims mesos de Març / Abril / Maig, amb l'arribada de l'Covid-19, i el descontrol sanitari que ha suposat, així com el grau de sobre esforç i sobrecàrrega laboral i emocional a què han estat sotmesos tant els infermers com qualsevol dels integrants de l'àmbit sanitari, però especialment els que es trobaven en urgències ja que eren els més exposats a l'contagi, hem considerat que seria interessant avaluar el nivell de burnout que poden arribar a experimentar, el nivell de resiliència que tenen i el grau de suport social percebut. En la nostra investigació tractarem d'analitzar en quin grau les manifesten els nostres participants, que són infermers d'urgències de l'Hospital General Universitari Santa Lucia, i si existeix o no correlació entre aquestes tres variables. Després subministrar els següents instruments: Qüestionari MOS de Suport Social, Escala de Resiliència de 14 ítems d'Wagnild i el Maslach Burnout Inventory-General Survey, vam obtenir com a resultats que els nostres participants tenien puntuacions elevades en Resiliència (50% altes, 50% molt altes) , una bona percepció de suport social i, quant a la síndrome d'estar cremat, només el 2.5% dels participants, 5% si considerem els valors mitjans baixos en la dimensió eficàcia professional, reuneixen les 3 condicions indispensables per a realitzar el diagnòstic de la síndrome de burnout, sent aquestes tenir un alt nivell d'esgotament i cinisme i un baix nivell d'eficàcia professional. D'altra banda, no semblava existir una correlació lineal significativa entre suport social percebut i burnout, però sí que hi havia una correlació lineal negativa significativa entre burnout i resiliència, per tant, a mesura que augmenten els nivells de resiliència disminueixen els de burnout.

Due to the situation that we have lived these lasts months of March, April, May with the Covid-19 pandemic, and the sanitary chaos lived by the nurses and the other sanitary professionals with the laboral and emotional overload, especially those working in the emergencies departments because they were the most exposed to the virus. We considered interesting to evaluate the level of Burnout that they could suffer as well as the level of resilience that they could have (which is a protecting factor) and the social support perceived. In our research we will try to analyse which level our participants, who are nurses of the Hospital General Universitario Santa Lucia, manifest and if there is an association between these three variables. After providing the following instrument: Cuestionario MOS de Apoyo Social, Escala de Resiliencia de 14 ítems de Wagnild y Maslach Burnout Inventory-General Survey, we obtained the result that our participants have high resiliencies levels (50% high and 50% very high) as well as a good perception of their social support and in reference to the burnout, only the 2.5% of the participant, 5% if we considerate the medium low values in professional effectiveness, gather the three necessaries conditions to make the diagnosis of burnout. On the other hand, it looks like there is no significant lineal correlation between burnout and social support, but there is a significant positive lineal correlation between burnout and resilience, therefore as resilience levels increase burnout levels decrease.