Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/10609/125987
Títol: | Anàlisi de la crisi econòmica derivada de la pandèmia COVID-19 a Espanya i a altres 7 països europeu. Diferències i similutuds en la situació prèvia i en la resposta a la crisi |
Autoria: | Manau Casas, Gerard |
Tutor: | Mascarilla Miró, Òscar |
Resum: | Aquest treball de final de grau pretén analitzar com ha afectat a l'economia la crisi provocada per la pandèmia del COVID-19. Quins indicadors econòmics s'han vist més afectats, en quina magnitud i quines han estat les respostes econòmiques i no econòmiques de 8 estats europeus. Tractarà de comparar Espanya respecte dels altres 7 països analitzats. Es trien per analitzar Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Polònia com a representatius de més del 86% del PIB de la zona Euro, i s'afegeix a Gran Bretanya com a gran potència europea i encara en el procés de sortida anomenat "Brexit". En un primer punt es presentaran les dades macroeconòmiques dels 8 països a finals de l'exercici 2019. Es compararan i s'agruparan els països segons la similitud de les seves dades mitjançant un estudi estadístic de conglomerats (clúster). També s'analitzaran diverses dades sanitàries prèvies a la crisi que poden explicar les diferents necessitats o prioritats dels països alhora d'encarar la crisi. Més tard s'analitzarà l'evolució de les dades macroeconòmiques al llarg del primer semestre de 2020 i les mesures aplicades per minimitzar la crisi econòmica. També es farà referència a les mesures socials aplicades i als casos de malalts i morts soferts per cada país. Els resultats obtinguts mostren que Espanya partia amb desavantatge a l'inici de la crisi per la seva major dependència al turisme, el més elevat índex d'atur de tots els països analitzats i una menor inversió en sanitat. Alhora que és un dels països que està patint més les conseqüències de les aturades d'activitat i mobilitat. Les conclusions més significatives són que Alemanya era el país més preparat per afrontar la crisi. Tenia un sistema sanitari més robust, una economia més sanejada i ha pres decisions més valentes o amb contundència per ajudar a la seva economia. Per un altre costat, Espanya surt mal parada de la comparació amb el Regne Unit o Itàlia, que són els tres països que més han patit la crisi sanitària el primer semestre de 2020. Espanya és el país que menys ajudes directes ha ofert a les seves empreses, autònoms i famílies fent perillar molts més llocs de treball i la supervivència post pandèmia d'aquestes empreses. A més, és el país que més reducció de PIB ha patit i pitjors previsions té per als propers anys. |
Paraules clau: | crisi econòmica pandèmia COVID-19 mesures fiscals mesures socials |
Tipus de document: | info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
Data de publicació: | des-2020 |
Llicència de publicació: | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
Apareix a les col·leccions: | Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc. |
Arxius per aquest ítem:
Arxiu | Descripció | Mida | Format | |
---|---|---|---|---|
01570_Annex_Gerard Manau.pdf | Annex al Treball Final de Grau | 431,56 kB | Adobe PDF | Veure/Obrir |
gmanaucTFG1220memòria.pdf | Memòria del TFG | 1,38 MB | Adobe PDF | Veure/Obrir |
Comparteix:
Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons