Le long-métrage comme véhicule pour disséminer les principes de résolution de conflits

Abstract

A les societats modernes, els llargmetratges tenen un paper molt important en la formació de creences, actituds i comportaments. La indústria de l'entreteniment utilitza actualment en gran manera mètodes de deshumanització de l'altre i de glorificació de la violència, la qual cosa alimenta la por envers l'altre i la creença en la legitimitat de la violència com a mitjà de resolució de conflictes. Aquest article manté que es pot aconseguir el contrari, és a dir, el foment d'una creença en la humanitat universal i l'eficàcia de les alternatives pacífiques a la violència, si en les pel·lícules de més èxit es fomenten aquests comportaments i aquestes creences i actituds. Les pel·lícules resultants "humanitzarien" en lloc de "deshumanitzar" i, per tant, serien una contribució positiva a la societat. Mitjançant la desconstrucció dels elements necessaris de les pel·lícules "d'èxit", l'autor també suggereix que les pel·lícules humanitzadores poden tenir potencialment més èxit que les pel·lícules deshumanitzadores perquè ressonen en un nivell més profund amb el públic. Amb suggeriments concrets sobre com desenvolupar elements humanitzadors en les pel·lícules, aquest article representa un primer pas cap al desenvolupament d'un marc de treball que ha de permetre transferir als professionals de la indústria cinematogràfica els coneixements avançats que la resolució de conflictes té sobre la dinàmica dels conflictes.

In modern societies, feature films play a profound role in the formation of beliefs, attitudes, and behaviours. The mainstream entertainment media industry currently relies heavily on methods of dehumanising the other and glorifying violence, which nurtures a fear of the other and a belief in the legitimacy of violence as a means of resolving conflict. This article argues that the opposite, nurturing a belief in universal humanity and the efficacy of peaceful alternatives to violence, can be achieved by modelling such behaviours, beliefs and attitudes in mainstream film. The resulting films would be ¿humanising' as opposed to ¿dehumanising' and thus constitute a positive contribution to society. Deconstructing the necessary elements of ¿successful' mainstream films, the author further suggests that humanising films have the potential to be more successful than dehumanising films because they resonate on a deeper level with audiences. Providing specific suggestions of how to develop humanising elements within films, this article is an initial step towards establishing a framework for transferring conflict resolution's advanced knowledge of conflict dynamics to professionals in the film industry.

En las sociedades modernas, los largometrajes juegan un papel muy importante en la formación de creencias, actitudes y comportamientos. Los medios de comunicación generales actualmente dependen mucho de métodos de deshumanizar al otro y de enaltecer la violencia, lo que fomenta el miedo al otro y la convicción de la legitimidad de la violencia como medio para resolver conflictos. En este artículo se sostiene que lo contrario, fomentar la creencia en la humanidad universal y la eficacia de alternativas pacíficas a la violencia, pueden lograrse moldeando esos comportamientos, creencias y actitudes en películas convencionales. Las películas resultantes serían "humanizadoras" en lugar de "deshumanizadoras" constituyendo así una contribución positiva a la sociedad. Al deconstruir los elementos necesarios de películas convencionales de 'éxito', el autor sugiere por otro lado que las películas humanizadoras tienen más posibilidades de éxito que las películas deshumanizadoras porque se identifican en un nivel más profundo con las audiencias. Proporcionando sugerencias específicas sobre cómo elaborar elementos humanizadores en las películas, este artículo supone un paso inicial hacia el desarrollo de un marco para transferir conocimiento avanzado de la resolución de conflictos en la dinámica de conflictos a los profesionales de la industria del cine.

Dans les sociétés modernes, les long-métrages jouent un rôle très important dans la formation de croyances, attitudes et comportements. Actuellement, les moyens de communication généraux dépendent beaucoup des méthodes de déshumaniser autrui et d'exalter la violence, ce qui favorise la peur des autres et la conviction de la légitimité de la violence comme moyen de résoudre de conflits. Dans cet article il soutient que le contraire, stimuler la croyance en l'humanité universelle et l'efficacité d'alternatives pacifiques à la violence, peut s'obtenir en travaillant ces comportements, croyances et attitudes dans des films conventionnels. Les films en résultant seraient 'humanisants' au lieu de 'déshumanisants' et constitueraient ainsi une contribution positive à la société. En déconstruisant les éléments nécessaires de films conventionnels à 'succès', l'auteur suggère d'autre part que les films humanisants sont davantage voués au succès que les films déshumanisants par ils s'identifient à un niveau plus profond avec les audiences. En fournissant des suggestions spécifiques sur la façon d'élaborer des éléments humanisants dans les films, cet article implique un premier pas vers le développement d'un cadre pour transférer des connaissances approfondies sur la résolution de conflits dans la dynamique des conflits aux professionnels de l'industrie du cinéma.