La llegada de las mujeres al poder: ¿un nuevo estilo de comunicación política?

Abstract

Durante la crisis provocada por el coronavirus, ha destacado el liderazgo de políticas como Jacinda Ardern (Nueva Zelanda), Mette Frederiksen (Dinamarca), Katrín Jakobsdóttir (Islandia), Sanna Marin (Finlandia) o Erna Solberg (Noruega), que han dirigido medidas muy efectivas contra la pandemia y, además, han empleado un estilo de comunicación más personal, cercano, empático y humano que el que los líderes políticos utilizan habitualmente. En este contexto, la pregunta que guía nuestra investigación es la siguiente: ¿Podemos afirmar que con la llegada de las mujeres al poder surge un nuevo estilo de comunicación política? Y, si es así, ¿cuáles son sus rasgos definitorios? ¿Qué temas trata? ¿Qué tono emplea? ¿Cómo usa el lenguaje y la imagen? ¿Cómo se manifiesta en los medios formales y tradicionales y en las redes sociales? En esta línea, nuestros objetivos son entender la llegada de las mujeres al poder político y los factores histórico-sociales que pueden influir en su estilo comunicativo, y analizar y definir, en el contexto de la pandemia de la COVID-19, el estilo comunicativo de algunas de las mujeres que han llegado al poder político recientemente. Para abordar los objetivos, partimos de un marco teórico en el que definimos la comunicación política, las funciones del portavoz ante situaciones de crisis y la llegada de las mujeres al poder desde el punto de vista de la comunicación. A continuación realizamos un análisis cualitativo de una selección de discursos de Ardern, Frederiksen, Jakobsdóttir, Marin y Solberg durante la primera ola de la pandemia y los comparamos con discursos de distintos líderes políticos actuales. Tras el análisis, concluimos que el estilo comunicativo de Ardern, Frederiksen, Jakobsdóttir, Marin y Solberg se fundamenta en un conocimiento profundo y riguroso del tema y en una comunicación clara y transparente, en la que tienen gran importancia el consenso científico y los planes de actuación y en la que destacan la humildad, la sinceridad, la colaboración, los cuidados, la empatía, la simpatía y la amabilidad. Estas mujeres muestran con naturalidad su faceta personal, pueden reír, llorar, bailar, cantar, dudar o hablar con los ciudadanos a través de las redes sociales desde el sofá de casa y encuentran un equilibrio perfecto entre lo formal y lo informal, la seriedad y la amabilidad, la rigurosidad y la capacidad de empatizar, la profesionalidad y la cercanía. Este estilo de comunicación emergente difiere del tradicional, en su extremo representado por los llamados ¿hombres fuertes¿, que necesitan mostrar su poder y su autoridad, que actúan con temeridad y arrogancia y que, incluso, optan por el negacionismo científico. Sin embargo, este estilo novedoso de las mujeres analizadas no es otra cosa que poner en práctica con la máxima destreza los preceptos del buen portavoz y mostrar la vertiente más humana del liderazgo. Este estudio se limita a un pequeño número de políticos en el contexto de la COVID-19. Un análisis más amplio, que incluya a más políticos, mujeres y hombres, y en más contextos, será necesario para corroborar nuestras observaciones. Analizar y definir el estilo comunicativo que surge con la llegada de las mujeres al poder es relevante para ofrecer modelos de liderazgo femenino, todavía escasos, en el camino de lograr la igualdad de género en todos los ámbitos.

Durant la crisi provocada pel coronavirus, ha destacat el lideratge de polítiques com Jacinda Ardern (Nova Zelanda), Mette Frederiksen (Dinamarca), Katrín Jakobsdóttir (Islàndia), Sanna Marin (Finlàndia) o Erna Solberg (Noruega), que han dirigit mesures molt efectives contra la pandèmia i, a més, han emprat un estil de comunicació més personal, pròxim, empàtic i humà que el que els líders polítics utilitzen habitualment. En aquest context, la pregunta que guia la nostra recerca és la següent: Podem afirmar que amb l'arribada de les dones al poder sorgeix un nou estil de comunicació política? I, si és així, quins són els seus trets definitoris? Quins temes tracta? Quin to empra? Com usa el llenguatge i la imatge? Com es manifesta en els mitjans formals i tradicionals i en les xarxes socials? En aquesta línia, els nostres objectius són entendre l'arribada de les dones al poder polític i els factors històric-socials que poden influir en el seu estil comunicatiu, i analitzar i definir, en el context de la pandèmia de la COVID-19, l'estil comunicatiu d'algunes de les dones que han arribat al poder polític recentment. Per a abordar els objectius, partim d'un marc teòric en el qual definim la comunicació política, les funcions del portaveu davant situacions de crisis i l'arribada de les dones al poder des del punt de vista de la comunicació. A continuació realitzem una anàlisi qualitativa d'una selecció de discursos de Ardern, Frederiksen, Jakobsdóttir, Marin i Solberg durant la primera ona de la pandèmia i els comparem amb discursos de diferents líders polítics actuals. Després de l'anàlisi, concloem que l'estil comunicatiu de Ardern, Frederiksen, Jakobsdóttir, Marin i Solberg es fonamenta en un coneixement profund i rigorós del tema i en una comunicació clara i transparent, en la qual tenen gran importància el consens científic i els plans d'actuació i en la qual destaquen la humilitat, la sinceritat, la col·laboració, les cures, l'empatia, la simpatia i l'amabilitat. Aquestes dones mostren amb naturalitat la seva faceta personal, poden riure, plorar, ballar, cantar, dubtar o parlar amb els ciutadans a través de les xarxes socials des del sofà de casa i troben un equilibri perfecte entre el formal i l'informal, la serietat i l'amabilitat, la rigorositat i la capacitat d'empatitzar, la professionalitat i la proximitat. Aquest estil de comunicació emergent difereix del tradicional, en el seu extrem representat pels anomenats homes forts, que necessiten mostrar el seu poder i la seva autoritat, que actuen amb temeritat i arrogància i que, fins i tot, opten pel negacionismo científic. No obstant això, aquest estil nou de les dones analitzades no és una altra cosa que posar en pràctica amb la màxima destresa els preceptes del bon portaveu i mostrar el vessant més humà del lideratge. Aquest estudi es limita a un petit nombre de polítics en el context de la COVID-19. Una anàlisi més àmplia, que inclogui a més polítics, dones i homes, i en més contextos, serà necessari per a corroborar les nostres observacions. Analitzar i definir l'estil comunicatiu que sorgeix amb l'arribada de les dones en poder és rellevant per a oferir models de lideratge femení, encara escassos, en el camí d'aconseguir la igualtat de gènere en tots els àmbits.

A number of women politicians have been praised by the media and the general public for their leadership during the coronavirus crisis. They include Jacinda Ardern (New Zealand), Mette Frederiksen (Denmark), Katrín Jakobsdóttir (Iceland), Sanna Marin (Finland) and Erna Solberg (Norway), who have led very effective policies against the pandemic and used a more personal, familiar, empathic and humane communication style compared to traditional political leaders. In this context, the question guiding our research is: Can we affirm the emergence of a new style of political communication with women's arrival to power? And, if so, what are its defining features? What topics does it cover? What tone does it use? How does it use language and images? How does it manifest itself in formal and traditional communication and on social media? Therefore, our objectives are to understand the arrival of women to political power and historical and social factors that can influence their communication style, and to analyse and define, in the context of the COVID-19 pandemic, the communication style of some of the women who have recently come to political power. To address these objectives, we start from the theoretical frameworks of political communication, the spokesperson's functions in crisis situations, and women's arrival to power and its implications for communication. We then make a qualitative analysis of a selection of speeches by Ardern, Frederiksen, Jakobsdóttir, Marin and Solberg during the first wave of the pandemic, and we compare them with speeches by a variety of current prominent politicians. We conclude that the communicative style of Ardern, Frederiksen, Jakobsdóttir, Marin and Solberg is based on a deep and rigorous knowledge of the discourse subject and on clear and transparent communication, emphasising scientific consensus and action plans, but also humility, sincerity, collaboration, care, empathy, sympathy and kindness. These women naturally show their personal side, as they can laugh, cry, dance, sing, voice doubts or talk to citizens on social networks from their sofa at home, finding a perfect balance between formal and informal, seriousness and kindness, rigor and the ability to empathize, professionalism and familiarity. This emerging communication style is very different from the traditional one, which in its extreme is represented by the so-called "strongmen", who need to show their power and authority, act with recklessness and arrogance and even opt for scientific denialism. Yet, the new women leaders' style is nothing more than putting into practice the precepts of a good spokesperson with the utmost skill and showing the most human aspect of leadership. Our current study is limited to a small number of politicians in the context of COVID-19. A broader analysis, including more political leaders of all genders, put into more situational contexts, will be necessary to support our observations further. Analysing and characterising the communicative style that emerges with women's arrival to power is relevant to offer female leadership models, still scarce, on the path to achieving gender equality in all areas