La virtualización de los eventos en la industria cinematográfica: similitud entre procesos organizativos y sus consecuencias en torno al branding y al networking

Abstract

La investigación propone el análisis de festivales cinematográficos en modalidad presencial e híbrida, con el fin de conocer las posibles similitudes y ventajas de aplicación de las técnicas ofrecidas a los stakeholders. Los festivales son eventos social o culturalmente complejos que se repiten ocasionalmente o varían tanto como varía la propia complejidad de la vida diaria (Gerrard, 2000). Del hito marcado por la pandemia (SARS-CoV-2) y su posterior crisis global nace el interés por investigar en profundidad los distintos estilos de eventos. El impacto económico que ha tenido esta situación sin precedentes en el sector de la organización de eventos ha sido de una gran magnitud (Estanyol, 2020). Este trabajo se ha situado dentro de los siguientes ámbitos: El desarrollo, resultados y similitudes existentes entre tres grandes festivales presenciales e híbridos en el entorno cinematográfico del Estado español. La incidencia de los procesos virtuales en entornos de branding y networking El primer enfoque analiza tres grandes festivales cinematográficos incluidos en el listado de certámenes regulados por la International Federation Of Film Producers Associations (FIAPF, por sus siglas en castellano): San Sebastián, Sitges y Bilbao, en su edición de 2019 y material hemerográfico de las ediciones híbridas de 2020. El segundo enfoque alude a la importancia y cambios registrados en este tipo de eventos como instrumento de transmisión de los valores de marca de organizaciones participantes y patrocinadores, así como el intercambio de información profesional y establecimiento de conexiones entre los asistentes. "El número de festivales ha crecido de manera espectacular en los últimos años, de manera que casi todas las ciudades de España y del resto de Europa tienen uno o varios festivales dedicados a alguna manifestación artística" (Devesa, 2009). La presencia de las organizaciones en los festivales de cine como figura patrocinadora u organizadora garantiza la asociación de "la propia marca corporativa a un evento de prestigio nacional e internacional con una trayectoria de excelencia", premisa publicada por el Festival de San Sebastián en un comunicado de prensa (2018), aplicable al resto de certámenes cinematográficos objetos de este estudio.

The research proposes the analysis of film festivals in face-to-face and hybrid modality, in order to know the possible similarities and advantages of applying the techniques offered to stakeholders. Festivals are socially or culturally complex events that recur occasionally or vary as much as the complexity of daily life itself varies (Gerrard, 2000). From the milestone marked by the pandemic (SARS-CoV-2) and its subsequent global crisis, the interest to investigate in depth the different styles of events was born. The economic impact that this unprecedented situation has had in the event organization sector has been of great magnitude (Estanyol, 2020). This work has been located within the following areas: " The development, results and existing similarities between three large face-to-face and hybrid festivals in the cinematographic environment of the Spanish State" The incidence of virtual processes in branding and networking environments. The first approach analyzes three major film festivals included in the list of competitions regulated by the International Federation of Film Producers Associations (FIAPF, for its acronym in Spanish): San Sebastián, Sitges and Bilbao, in its 2019 edition and newspaper material from the 2020 hybrid editions. The second approach refers to the importance and changes registered in this type of event as an instrument for transmitting the brand values of participating organizations and sponsors, as well as the exchange of professional information and the establishment of connections between attendees. "The number of festivals has grown dramatically in recent years, so that almost all cities in Spain and the rest of Europe have one or more festivals dedicated to some artistic manifestation" (Devesa, 2009). The presence of organizations in film festivals as a sponsor or organizer guarantees the association of "the corporate brand itself to an event of national and international prestige with a track record of excellence", a premise published by the San Sebastian Festival in a statement Press (2018), applicable to the rest of the film competitions that are the subject of this study.

La recerca proposa l'anàlisi de festivals cinematogràfics en modalitat presencial i híbrida, amb la finalitat de conèixer les possibles similituds i avantatges d'aplicació de les tècniques ofertes als stakeholders. Els festivals són esdeveniments social o culturalment complexos que es repeteixen ocasionalment o varien tant com varia la pròpia complexitat de la vida diària (Gerrard, 2000). De la fita marcada per la pandèmia (SARS-CoV-2) i la seva posterior crisi global neix l'interès per investigar en profunditat els diferents estils d'esdeveniments. L'impacte econòmic que ha tingut aquesta situació sense precedents en el sector de l'organització d'esdeveniments ha estat d'una gran magnitud (Estanyol, 2020). Aquest treball s'ha situat dins dels següents àmbits: El desenvolupament, resultats i similituds existents entre tres grans festivals presencials i híbrids en l'entorn cinematogràfic de l'Estat espanyol. La incidència dels processos virtuals en entorns de branding i networking. El primer enfocament analitza tres grans festivals cinematogràfics inclosos en el llistat de certàmens regulats per la International Federation Of Film Producers Associations (FIAPF, per les seves sigles en castellà): Sant Sebastià, Sitges i Bilbao, en la seva edició de 2019 i material hemerogràfic de les edicions híbrides de 2020. El segon enfocament al·ludeix a la importància i canvis registrats en aquesta mena d'esdeveniments com a instrument de transmissió dels valors de marca d'organitzacions participants i patrocinadors, així com l'intercanvi d'informació professional i establiment de connexions entre els assistents. "El nombre de festivals ha crescut de manera espectacular en els últims anys, de manera que gairebé totes les ciutats d'Espanya i de la resta d'Europa tenen un o diversos festivals dedicats a alguna manifestació artística" (Devesa, 2009). La presència de les organitzacions en els festivals de cinema com a figura patrocinadora o organitzadora garanteix l'associació de "la pròpia marca corporativa a un esdeveniment de prestigi nacional i internacional amb una trajectòria d'excel·lència", premissa publicada pel Festival de Sant Sebastià en un comunicat de premsa (2018), aplicable a la resta de certàmens cinematogràfics objectes d'aquest estudi.