Incidencia de la modernidad sobre la inestabilidad de la institucionalidad democrática en América Latina: Una perspectiva desde la razón instrumental

Abstract

La modernidad es un proceso complejo de analizar y con muchos puntos de vistas tanto para su entendimiento como para su cuestionamiento, sin embargo, es indudable que este proceso ha afectado significativamente el devenir de diversas sociedades que no pasaron por un natural proceso de asimilación y autogestión para un cambio de orden, lo cual, generó nuevas formas de coexistencia para la propia sobrevivencia como es el caso de la región latinoamericana. La crisis de la región Latinoamericana podría estar en el marco del desgaste de un tipo de racionalidad de gestión política que deriva en tensiones entre el Estado y la sociedad como una crisis de representatividad de las instituciones que se refleja en la pérdida del consenso social. El permanente conflicto evidencia la incapacidad del espacio político para coadyuvar en soluciones debido a que la interacción social está regulada por un sistema de normas que no permiten prácticas ciudadanas libres del colectivo social. El desarrollo de la política pierde su relación con la razón práctica de gestión social produciendo un tipo de acción de las instituciones bajo una racionalidad técnica para orientar los fines de la sociedad de modo instrumental dejando de lado la importancia de las prácticas discursivas y comunicativas para la estabilidad democrática.

La modernitat és un procés complex d'analitzar i amb molts punts de vistes tant per al seu enteniment com per al seu qüestionament, no obstant això, és indubtable que aquest procés ha afectat significativament l'esdevenir de diverses societats que no van passar per un natural procés d'assimilació i autogestió per a un canvi d'ordre, la qual cosa, va generar noves formes de coexistència per a la pròpia supervivència com és el cas de la regió llatinoamericana. La crisi de la regió Llatinoamericana podria estar en el marc del desgast d'una mena de racionalitat de gestió política que deriva en tensions entre l'Estat i la societat com una crisi de representativitat de les institucions que es reflecteix en la pèrdua del consens social. El permanent conflicte evidencia la incapacitat de l'espai polític per a coadjuvar en solucions pel fet que la interacció social està regulada per un sistema de normes que no permeten pràctiques ciutadanes lliures del col·lectiu social. El desenvolupament de la política perd la seva relació amb la raó pràctica de gestió social produint un tipus d'acció de les institucions sota una racionalitat tècnica per a orientar els fins de la societat de manera instrumental deixant de costat la importància de les pràctiques discursives i comunicatives per a l'estabilitat democràtica.

Modernity is a complex process to analyze and with many points of view both for its understanding and its questioning, however, it is unquestionable that this process has significantly affected the evolution of several societies that did not go through a natural process of assimilation and self-management for a change of order, which generated new forms of coexistence for their own survival, as is the case of the Latin American region. The crisis of the Latin American region could be in the framework of the erosion of a type of political management rationality that derives in tensions between the State and society as a crisis of representativeness of the institutions that is reflected in the loss of social consensus. The permanent conflict evidences the inability of the political space to contribute to solutions because social interaction is regulated by a system of norms that do not allow free citizen practices of the social collective. The development of politics loses its relationship with the practical reason of social management producing a type of action of the institutions under a technical rationality to guide the ends of society in an instrumental way leaving aside the importance of discursive and communicative practices for democratic stability.