Metafísica, realitat, horror. Pensar la matèria, especular sobre l'absolut i topar-se amb l'espant en la nova filosofia inhumana

Abstract

La filosofia moderna i postmoderna han fet impossible pensar l'absolut metafísic: han barrat l'accés a la realitat tal com és i a la cosa en sí mateixa. La ciència contemporània, al seu torn, sembla com si s'hagués aliat amb la filosofia, desdibuixant les determinacions de la matèria, del jo i d'allò humà. Acompanyat de prospectives tecnològiques de caràcter mil·lenarista, el propi pensament especulatiu sembla, igualment, haver arribat ja a un punt final de no-existència, a un escathón. Durant els darrers quinze anys, però, hom assisteix a un esclat d'una nova manera de fer filosofia, que pretén superar el bloqueig al que la filosofia moderna i postmoderna ha dut el pensament. Aquesta nova proposta especulativa pretén descentrar la reflexió, tot impugnant el punt de vista antropocèntric -punt de vista propi, de fet, de tota la història de la filosofia-, i tot assajant formules de pensament que passen per veure els objectes i la realitat en el seu conjunt a una nova llum. Així, renunciant a una lectura des de la subjectivitat, o des de qualsevol forma de comunitat intersubjectiva -el llenguatge, la cultura, la història, el gènere, la classe- els nous realistes posen la mirada de nou en l'exterioritat: en la matèria, en la cosa en sí o fins i tot, com en el cas de Quentin Meillassoux, en l'absolut metafísic. És així que la filosofia mira de recuperar el Gran Afora premodern, que havia quedat proscrit amb la postulació kantiana del subjecte transcendental i, sobretot, amb la interdicció constitutiva de tota possibilitat d'accés a la realitat en sí mateixa. De manera sorprenent, però, el pensament troba quelcom insospitat quan s'enfronta novament amb l'exterioritat absoluta. Troba l'horror.

La filosofía moderna y posmoderna han hecho imposible pensar el absoluto metafísico: han vallado el acceso a la realidad tal como es y a la cosa en sí misma. La ciencia contemporánea, a su vez, parece como si se hubiera aliado con la filosofía, desdibujando las determinaciones de la materia, del yo y de aquello humano. Acompañado de prospectivas tecnológicas de carácter milenarista, el propio pensamiento especulativo parece, igualmente, haber llegado ya a un punto final de no-existencia, a un escathón. Durante los últimos quince años, pero, se asiste a un estallido de una nueva manera de hacer filosofía, que pretende superar el bloqueo al que la filosofía moderna y posmoderna ha llevado el pensamiento. Esta nueva propuesta especulativa pretende descentrar la reflexión, impugnando el punto de vista antropocéntrico ¿punto de vista propio, de hecho, de toda la historia de la filosofía¿, y ensayando formulas de pensamiento que pasan para ver los objetos y la realidad en su conjunto a una nueva luz. Así, renunciando a una lectura desde la subjetividad, o desde cualquier forma de comunidad intersubjetiva ¿el lenguaje, la cultura, la historia, el género, la clase¿ los nuevos realistas ponen la mirada de nuevo en la exterioridad: en la materia, en la cosa en sí o incluso, como en el caso de Quentin Meillassoux, en el absoluto metafísico. Es así que la filosofía mira de recuperar el Grande Afora premoderno, que había quedado proscrito con la postulación kantiana del sujeto trascendental y, sobre todo, con la interdicción constitutiva de toda posibilidad de acceso a la realidad en sí misma. De manera sorprendente, pero, el pensamiento encuentra algo insospechado cuando se enfrenta nuevamente con la exterioridad absoluta. Encuentra el horror.

Modern and postmodern philosophy have made it impossible to think the metaphysical absolute: they have fenced off access to reality as it is and to the thing in itself. Contemporary science, in turn, seems to have allied itself with philosophy, blurring the determinations of matter, the self and the human thing. Accompanied by technological prospects of a millenarian character, speculative thought itself seems, likewise, to have already reached a final point of non-existence, an eschaton. During the last fifteen years, however, we have witnessed an explosion of a new way of doing philosophy, which aims to overcome the blockage to which modern and postmodern philosophy has brought thought. This new speculative proposal intends to decenter reflection, challenging the anthropocentric point of view -a point of view proper, in fact, to the whole history of philosophy-, and testing formulas of thought that go on to see objects and reality as a whole in a new light. Thus, renouncing a reading from subjectivity, or from any form of intersubjective community - language, culture, history, gender, class - the new realists set their gaze once again on exteriority: on matter, on the thing in itself or even, as in the case of Quentin Meillassoux, on the metaphysical absolute. It is thus that philosophy seeks to recover the pre-modern Grande Afora, which had been outlawed with the Kantian postulation of the transcendental subject and, above all, with the constitutive interdiction of any possibility of access to reality in itself. Surprisingly, however, thought encounters something unsuspected when it is once again confronted with absolute exteriority. It encounters horror.