El síndrome de burnout y su relación con la intención de abandono en una muestra de trabajadores de diferentes grupos ocupacionales

Abstract

El síndrome de estar quemado en el trabajo (SQT) o síndrome de burnout es una patología que afecta a numerosas personas en el ámbito laboral. Aunque la mayor parte de los estudios se han centrado en profesiones de tipo asistencial tales como, sanitarios, docentes o trabajadores sociales, en las que los trabajadores están en contacto directo con los usuarios y sus familiares, el síndrome de burnout puede estar presente en cualquier otra profesión. Uno de los instrumentos más utilizado para medir su incidencia es el Maslach Burnout Inventory (MBI) que consta de tres dimensiones: Agotamiento Emocional, Cinismo y Eficacia Profesional. Así mismo, otra de las escalas utilizadas es el Cuestionario para la Evaluación del Síndrome de Quemarse por el Trabajo (CESQT) que está compuesta de cuatro dimensiones denominadas: Ilusión por el trabajo, Desgaste Psíquico, Indolencia y Culpa. El síndrome de burnout se vincula a importantes efectos personales y situacionales. En lo que respecta a las organizaciones, el burnout ha sido asociado con varias formas de respuestas negativas al trabajo, entre la que destaca la propensión al abandono de la organización. El objetivo de este Trabajo Fin de Master es analizar si los factores psicosociales y personales asociados al síndrome de burnout y más concretamente las dimensiones Agotamiento Emocional y Desgaste Psíquico están relacionadas con las intenciones de abandono. Así mismo, se pretende estudiar si el género y la edad presentan diferencias significativas en los niveles de quemarse por el trabajo. Los resultados obtenidos indican que las mujeres puntúan significativamente más alto que los hombres en todas las dimensiones o subescalas del burnout, excepto en la dimensión Ilusión por el trabajo. La variable edad no presentó diferencias significativas entre las dimensiones estudiadas. Por último, se concluye que existe una correlación positiva significativa entre la Intención de abandono y el Agotamiento Emocional, y menos significativa con la dimensión Desgaste Psíquico.

The burnout at work (SQT) or burnout síndrome is a pathology that affects many people in the work environment. Although most of the studies have focused on welfare professions such as health workers, teachers or social workers, in which workers are in direct contact with users and their families, the burnout syndrome can be present in any another profession. One of the most widely used instruments to measure its incidence is the Maslach Burnout Inventory (MBI), which consists of three dimensions: Emotional Exhaustion, Cynicism and Professional Efficacy. Likewise, another of the used scales is the Questionnaire for the Evaluation of Occupational Burnout Syndrome (CESQT), which is composed of four dimensions named: Illusion for work, Psychic burnout, Indolence and Guilt. Burnout syndrome is linked to important personal and situational effects. With regard to organizations, burnout has been associated with various forms of negative responses to work, among which, the propensity to leave the organization stands out. The objective of this Master's Thesis is to analyze whether the psychosocial and personal factors associated with the burnout syndrome, and more specifically the Emotional Exhaustion and Psychic Burnout dimensions, are related to the intent to quit. Additionally, it is intended to study whether gender and age present significant differences in the levels of occupational burnout. The results obtained indicate that women score significantly higher than men in all the dimensions or subscales of burnout, except in the Illusion for Work dimension. The age variable did not show significant differences between the studied dimensions. Finally, it is concluded that there is a significant positive correlation between the intent to quit and emotional exhaustion, and less significant in the Psychic burnout dimension.

La síndrome d'estar cremat en el treball (SQT) o síndrome de burnout és una patologia que afecta nombroses persones en l'àmbit laboral. Encara que la major part dels estudis s'han centrat en professions de tipus assistencial com ara, sanitaris, docents o treballadors socials, en les quals els treballadors estan en contacte directe amb els usuaris i els seus familiars, la síndrome de burnout pot ser present en qualsevol altra professió. Un dels instruments més utilitzat per a mesurar la seva incidència és el Maslach Burnout Inventory (MBI) que consta de tres dimensions: Esgotament Emocional, Cinisme i Eficàcia Professional. Així mateix, una altra de les escales utilitzades és el Qüestionari per a l'Avaluació de la Síndrome de Cremar-se pel Treball (CESQT) que està composta de quatre dimensions denominades: Il·lusió pel treball, Desgast Psíquic, Indolència i Culpa. La síndrome de burnout es vincula a importants efectes personals i situacionals. Pel que fa a les organitzacions, el burnout ha estat associat amb diverses formes de respostes negatives al treball, entre la qual destaca la propensió a l'abandó de l'organització. L'objectiu d'aquest Treball Fi de Màster és analitzar si els factors psicosocials i personals associats a la síndrome de burnout i més concretament les dimensionis Esgotament Emocional i Desgast Psíquic estan relacionades amb les intencions d'abandó. Així mateix, es pretén estudiar si el gènere i l'edat presenten diferències significatives en els nivells de cremar-se pel treball. Els resultats obtinguts indiquen que les dones puntuen significativament més alt que els homes en totes les dimensions o subescales del burnout, excepte en la dimensió Il·lusió pel treball. La variable edat no va presentar diferències significatives entre les dimensions estudiades. Finalment, es conclou que existeix una correlació positiva significativa entre la Intenció d'abandó i l'Esgotament Emocional, i menys significativa amb la dimensió Desgast Psíquic.