El mite i les relacions internacionals. Els casos de Teseu a l'Atenes de la Lliga de Delos (Pentecontecia) i de Ròmul a la Roma del Principat d'August

Abstract

La finalitat del present Treball Final de Màster és la realització d'un estudi sobre la funció dels mites en l'àmbit de les relacions internacionals. Donada l'amplitud d'aquesta temàtica, ens centrarem en el paper del mite de Teseu per justificar l'hegemonia d'Atenes sobre la Lliga de Delos durant la Pentecontecia i el del mite fundacional de Roma (amb una importància cabdal de la figura de Ròmul) per justificar el nou règim del Principat d'August. A través d''una metodologia inductiva de caràcter essencialment sincrònic basada en l'anàlisi de fonts primàries (textos, iconografia, epigrafia) i la seva confrontació amb la lectura, l'estudi i l'anàlisi de fonts secundàries es pretendrà extreure unes conclusions sobre els dos casos d'estudi concrets que es puguin extrapolar als mites de forma general. En aquest sentit, partim de la hipòtesi que els mites evolucionen segons el paper que tenen les ciutats que els fan servir en l'àmbit internacional i que, per tant, en els moments en què aquestes ciutats estan en una situació d'hegemonia sobre altres territoris, el mite s'utilitzarà com a un dels element fonamentals de justificació, necessària en unes societats on la religió-mitologia estava present en tots els aspectes de la vida quotidiana, pública i privada.

La finalidad del presente Trabajo Final de Máster es la realización de un estudio sobre la función de los mitos en el ámbito de las relaciones internacionales. Dada la amplitud de esta temática, nos centraremos en el papel del mito de Teseo para justificar la hegemonía de Atenas sobre la Liga de Delos durante la Pentecontecía y el del mito fundacional de Roma (con una importancia capital en la figura de Rómulo) para justificar el nuevo régimen del Principado de Augusto. A través de una metodología inductiva de carácter esencialmente sincrónico basada en el análisis de fuentes primarias (textos, iconografía, epigrafía) y su confrontación con la lectura, el estudio y el análisis de fuentes secundarias se pretenderá extraer unas conclusiones sobre los dos casos de estudio concretos que se se puedan extrapolar a los mitos de forma general. En este sentido, partimos de la hipótesis de que los mitos evolucionan según el papel que tienen las ciudades que los hacen servir en el ámbito internacional y que, por lo tanto, en los momentos en los que estas ciudades están en una situación de hegemonía sobre otros territorios, el mito se utilizará como uno de los elementos fundamentales de justificación, necesaria en unas sociedades en las que la religión-mitología estaba presente en todos los aspectos de la vida cotidiana, pública y privada.

The aim of this Master's Final Project is to conduct a study of the role of myths in international relations. Given the breadth of this topic, we will focus on the role of the myth of Theseus to justify the hegemony of Athens over the Delian League during Pentecontaetia and that of the founding myth of Rome (with a major importance of the figure of Romulus) to justify the new regime of the Augustan Principate. An essentially synchronous inductive methodology based on the analysis of primary sources (texts, iconography, epigraphy) and its confrontation with the reading, study and analysis of secondary sources will be used to draw conclusions about the two specific cases that can be extrapolated to myths in general. In this sense, we start from the hypothesis that myths evolve according to the role played by cities that use them in the international relationships and that, therefore, at times when these cities are in a position of hegemony over others territories, the myth will be used as one of the fundamental elements of its justification, necessary in societies where religion-mythology was present in all aspects of daily life, public and private.