L'etiqueta 'LGTBIQ+' a la literatura: visibilitza o estigmatitza?

Abstract

Catalogar una obra segons el seu gènere literari forma part de la quotidianitat del procés editorial. En aquest sentit, parlem de literatura LGTBIQ+ (sigla que correspon a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queer) quan la trama principal gira al voltant de la identitat o orientació sexual del protagonista, quan l'obra presenta personatges rellevants que formen part del col·lectiu, o quan l'autor parla obertament de la seva orientació sexual. Arran d'aquest plantejament sorgeix el debat de si és necessària l'etiqueta LGTBIQ+ a la literatura per fer-ne promoció, i es qüestiona si afavoreix visibilitat al col·lectiu o si, contràriament, l'estigmatitza i encotilla aquestes obres. Per analitzar aquests aspectes, s'ha entrevistat diverses autores i persones expertes en el sector editorial, que han exposat la seva opinió sobre el concepte literatura LGTBIQ+. Paral·lelament, s'han estudiat quatre casos d'editorials en l'àmbit català (Edicions del Periscopi, Raig Verd, Bellaterra Edicions i Angle Editorial) que al seu catàleg inclouen obres amb contingut LGTBIQ+ per mostrar com resolen aquesta qüestió amb les seves publicacions. El que es fa evident amb aquest treball és que l'etiqueta és necessària per visibilitzar el col·lectiu i normalitzar la diversitat sexual des de la literatura, i que la decisió editorial sorgeix de l'avaluació de cada publicació segons el públic al qual va dirigida i el missatge que vol donar.

Catalogar una obra según su género literario forma parte de la cotidianidad del proceso editorial. En este sentido, hablamos de literatura LGTBIQ+ (sigla que corresponde a lesbianas, gays, transexuales, bisexuales, intersexuales y queer) cuando la trama principal gira alrededor de la identidad u orientación sexual del protagonista, cuando la obra presenta personajes relevantes que forman parte del colectivo, o cuando el autor habla abiertamente de su orientación sexual. A raíz de este planteamiento surge el debate de si es necesaria el hashtag LGTBIQ+ a la literatura para hacer promoción, y se cuestiona si favorece visibilidad al colectivo o si, contrariamente, lo estigmatiza y encorseta estas obras. Para analizar estos aspectos, se ha entrevistado varias autoras y personas expertas en el sector editorial, que han expuesto su opinión sobre el concepto literatura LGTBIQ+. Paralelamente, se han estudiado cuatro casos de editoriales en el ámbito catalán (Ediciones del Periscopio, Rayo Verd, Bellaterra Ediciones y Ángulo Editorial) que a su catálogo incluyen obras con contenido LGTBIQ+ para mostrar como resuelven esta cuestión con sus publicaciones. El que se hace evidente con este trabajo es que el hashtag es necesario para visibilizar el colectivo y normalizar la diversidad sexual desde la literatura, y que la decisión editorial surge de la evaluación de cada publicación según el público al cual va dirigida y el mensaje que quiere dar.

Cataloging a work according to its literary genre is part of the daily routine of the publishing process. In this sense, we speak of LGTBIQ+ literature (an acronym that stands for lesbian, gay, transgender, bisexual, intersex and queer) when the main plot revolves around the sexual identity or orientation of the protagonist, when the work presents relevant characters who are part of the collective, or when the author speaks openly about his or her sexual orientation. As a result of this approach, the debate arises as to whether the LGTBIQ+ hashtag is necessary in literature to promote it, and it is questioned whether it favors visibility to the collective or whether, on the contrary, it stigmatizes and restricts these works. In order to analyze these aspects, several authors and experts in the publishing sector were interviewed and gave their opinion on the concept of LGTBIQ+ literature. At the same time, four cases of publishing houses in Catalonia (Ediciones del Periscopio, Rayo Verd, Bellaterra Ediciones and Ángulo Editorial) that include works with LGTBIQ+ content in their catalog were studied to show how they resolve this issue with their publications. What becomes evident with this work is that the hashtag is necessary to make the collective visible and normalize sexual diversity from literature, and that the editorial decision arises from the evaluation of each publication according to the public to which it is addressed and the message it wants to give.