Apología de la anorexia en Instagram, la relación de la anorexia con las Redes Sociales. RS

Abstract

Introducción: Con el creciente auge de las redes sociales se han detectado publicaciones y grupos en redes sociales que hacen apología a trastornos de la conducta alimentaria como la anorexia. Queremos conocer las repercusiones que esta práctica puede conllevar así como las estrategias y recursos que pueden utilizarse para luchar contra esta corriente. El objetivo de esta revisión sistemática es conocer estudios que se hayan hecho abordando la temática de la anorexia en las redes sociales, más concretamente en Instagram. Material y Métodos: Se utilizan cuatro bases de datos (Embase, Cochrane, Pubmed y Tripdatabase) para la búsqueda encontrando inicialmente 118 estudios desde 2011. Se realiza la eliminación de duplicados inicialmente y posteriormente se seleccionan aquellos artículos cuyo título y abstract traten el tema estudiado. De los estudios restantes se realiza una lectura exhaustiva y se seleccionan finalmente 11 artículos que cumplen los criterios de inclusión propuestos. En todo el proceso se siguen los principios de la declaración PRISMA. Resultados: El uso de Instagram podría ser un factor de riesgo para el padecimiento de TCA, estando este relacionado con una menor edad, un aumento en el consumo y mayor gravedad de síntomas. Por otra parte, el uso de redes sociales puede ser una herramienta útil para combatir contra estas enfermedades y servir como ayuda para la recuperación. Conclusiones: Se deben establecer políticas y estrategias que protejan a los usuarios de consumir consciente o inconscientemente este tipo de contenido. Nuevas tecnologías como la inteligencia artificial podrían utilizarse para facilitar la detección de este tipo de publicaciones. Es importante continuar abriendo líneas de investigación de este tipo.

Introduction: With the growing rise of social networks, publications and groups in social networks have been detected that promote eating disorders such as anorexia. We want to know the repercussions that this practice can entail as well as the strategies and resources that can be used to fight against this trend. The objective of this systematic review is to find out about studies that have been carried out addressing the issue of anorexia on social networks, more specifically on Instagram. Resources and Methods: Four databases (Embase, Cochrane, Pubmed and Tripdatabase) are used for the search, finding 118 studies since 2011. An exhaustive reading is carried out from the remaining studies and 11 articles that meet the proposed inclusion criteria are finally selected. The principles of the PRISMA declaration are followed throughout the process. Results: The use of Instagram could be a risk factor for ED, being related to a younger age, an increase in consumption and a greater severity of symptoms. On the other hand, the use of social networks can be a useful tool to combat these diseases and serve as an aid to recovery. Conclusions: Policies and strategies should be established to protect users from consciously or unconsciously consuming this type of content. New technologies such as artificial intelligence could work to facilitate the detection of these types of publications. It is important to continue opening lines of research of this type.

Introducció: Amb el creixent auge de les xarxes socials s'han detectat publicacions i grups en xarxes socials que fan apologia a trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia. Volem conèixer les repercussions que aquesta pràctica pot comportar així com les estratègies i recursos que poden utilitzar-se per a lluitar contra aquest corrent. L'objectiu d'aquesta revisió sistemàtica és conèixer estudis que s'hagin fet abordant la temàtica de l'anorèxia en les xarxes socials, més concretament en Instagram. Material i Mètodes: S'utilitzen quatre bases de dades (Embase, Cochrane, Pubmed i Tripdatabase) per a la cerca trobant inicialment 118 estudis des de 2011. Es realitza l'eliminació de duplicats inicialment i posteriorment se seleccionen aquells articles el títol dels quals i abstract tractin el tema estudiat. Dels estudis restants es realitza una lectura exhaustiva i se seleccionen finalment 11 articles que compleixen els criteris d'inclusió proposats. En tot el procés se segueixen els principis de la declaració PRISMA. Resultats: L'ús d'Instagram podria ser un factor de risc per al patiment de TCA, estant aquest relacionat amb una menor edat, un augment en el consum i major gravetat de símptomes. D'altra banda, l'ús de xarxes socials pot ser una eina útil per a combatre contra aquestes malalties i servir com a ajuda per a la recuperació. Conclusions: S'han d'establir polítiques i estratègies que protegeixin els usuaris de consumir conscient o inconscientment aquest tipus de contingut. Noves tecnologies com la intel·ligència artificial podrien utilitzar-se per a facilitar la detecció d'aquesta mena de publicacions. És important continuar obrint línies de recerca d'aquest tipus.