The Construction of Syrians as Enemies in Turkey: Enemy images and Enemy Discourse of Turkish Political Opposition

Abstract

This study discusses the dynamics in which enemy images of the Syrian population in Turkey have been constructed in the discourse of the Turkish political opposition (TPO). It introduces the notion of enemy discourse against the Syrians in Turkey. The study examines discourses in the Turkish historical, political, and social contexts. The issue of Syrians in Turkey has become one of the most profitable tools of political investment for the TPO, although it has so far failed to remove the Turkish president from power. Therefore, the TPO created a particular discourse when addressing Syrians, which this study marks as the enemy discourse. By using specific representations and language in mainstream and social media, the TPO has constructed the stereotype of 'the evil Syrian' to the extent that the word 'Syrian' itself has gained currency as a pejorative. Parallelly, the TPO has mobilized the negative sentiment against Syrians and the government that followed an open-door policy towards them to score brownie points in the race for power. The critical discourse analysis (CDA) was used to examine a set of books, statements, tweets, articles, and videos. CDA and content analysis were also used in a mixed quantitative/qualitative method in a chapter of this study. These discourse samples were selected because they belong to Turkey's most famous TPO elite institutions and figures. Thus, they explain the enemy-constructing process and demonstrate how discourses synergize to gain domination. Besides, two types of TPO discourse relating to the Syrians have been compared. The first was included in the election campaigns, and the second was after winning in some municipalities. Finally, the study provided examples of the manifestations of the enemy discourse in social cognition.

Este estudio analiza la dinámica en la que se han construido imágenes enemigas de la población siria en Turquía en el discurso de la oposición política turca (OPT). Introduce la noción de discurso enemigo contra los sirios en Turquía. El estudio examina los discursos en los contextos histórico, político y social turcos. La cuestión de los sirios en Turquía se ha convertido en una de las herramientas de inversión política más rentables para la OPC, aunque hasta ahora no ha conseguido desalojar al presidente turco del poder. Por lo tanto, el TPO creó un discurso particular al dirigirse a los sirios, que este estudio marca como el discurso del enemigo. Mediante el uso de representaciones y lenguaje específicos en los medios de comunicación convencionales y sociales, el OPC ha construido el estereotipo del "sirio malvado" hasta el punto de que la propia palabra "sirio" se ha convertido en un peyorativo. Paralelamente, el OPC ha movilizado el sentimiento negativo contra los sirios y el gobierno que siguió una política de puertas abiertas hacia ellos para ganar puntos en la carrera por el poder. Se utilizó el análisis crítico del discurso (ACD) para examinar un conjunto de libros, declaraciones, tuits, artículos y vídeos. El ACD y el análisis de contenido también se utilizaron en un método mixto cuantitativo/cualitativo en un capítulo de este estudio. Estas muestras de discurso se seleccionaron porque pertenecen a las instituciones y figuras de élite más famosas de la OPC de Turquía. Así, explican el proceso de construcción del enemigo y demuestran cómo los discursos se sinergizan para conseguir la dominación. Además, se han comparado dos tipos de discurso de la OPC relativos a los sirios. El primero se incluyó en las campañas electorales, y el segundo tras ganar en algunos municipios. Por último, el estudio proporcionó ejemplos de las manifestaciones del discurso del enemigo en la cognición social.

Aquest estudi analitza la dinàmica en la qual s'han construït imatges enemigues de la població siriana a Turquia en el discurs de l'oposició política turca (OPT). Introdueix la noció de discurs enemic contra els sirians a Turquia. L'estudi examina els discursos en els contextos històric, polític i social turcs. La qüestió dels sirians a Turquia s'ha convertit en una de les eines d'inversió política més rendibles per a la OPC, encara que fins ara no ha aconseguit desallotjar al president turc del poder. Per tant, el TPO va crear un discurs particular en dirigir-se als sirians, que aquest estudi marca com el discurs de l'enemic. Mitjançant l'ús de representacions i llenguatge específics en els mitjans de comunicació convencionals i socials, el OPC ha construït l'estereotip del "sirià malvat" fins al punt que la pròpia paraula "sirià" s'ha convertit en un pejoratiu. Paral·lelament, el OPC ha mobilitzat el sentiment negatiu contra els sirians i el govern que va seguir una política de portes obertes cap a ells per a guanyar punts en la carrera pel poder. Es va utilitzar l'anàlisi crítica del discurs (ACD) per a examinar un conjunt de llibres, declaracions, tuits, articles i vídeos. El ACD i l'anàlisi de contingut també es van utilitzar en un mètode mixt quantitatiu/qualitatiu en un capítol d'aquest estudi. Aquestes mostres de discurs es van seleccionar perquè pertanyen a les institucions i figures d'elit més famoses de la OPC de Turquia. Així, expliquen el procés de construcció de l'enemic i demostren com els discursos es sinergizan per a aconseguir la dominació. A més, s'han comparat dos tipus de discurs de la OPC relatius als sirians. El primer es va incloure en les campanyes electorals, i el segon després de guanyar en alguns municipis. Finalment, l'estudi va proporcionar exemples de les manifestacions del discurs de l'enemic en la cognició social.