El paper dels fogars com element organitzatiu en jaciments arqueològics

Abstract

L’ús antropogènic del foc comença a produir-se de manera generalitzada a Europa ara fa 400 Ka., durant el Pleistocè Mitjà. El foc va ser un dels elements clau de la revolució tecnològica i cultural d’aquest període, un procés paral·lel a l’augment de les capacitats cognitives dels homíninsi uns comportaments socials cada vegada més complexos. La hipòtesi de la qual parteix aquest projecte és que els fogars van esdevenir la unitat estructural central dels assentaments humans durant el Pleistocè Superior; determinant la distribució espacial de les restes materials associades als fogars i condicionant factors com la mida dels grups interns, les interaccions socials i les activitats especialitzades. L’objectiu principal de la investigació és una millor comprensió del paper dels fogars com element distributiu en els assentaments humans a partir del Pleistocè Superior.

The anthropogenic use of fire became generalized in Europe from 400 ka. onwards, during the Middle Pleistocene. Fire was a key element of the technological and cultural revolution that was taking place along this period. The use and control of fire was a parallel process to that involving an increasement of human cognitive abilities and a more complex social behavior. This project’s hypothesis is that hearths became the centric structural unit in Human assemblages during the Upper Pleistocene. Hearths would have determined the spatial distribution of sites and conditioned important factors such as intra-groups size, their social interactions, their specialized activities and the material remains. This investigation’s main goal is to better understand the role of hearths as a distributive element during the Upper Pleistocene.

El uso antropogénico del fuego empieza a producirse de manera generalizada a Europa ahora hace 400 Ka., durante el Pleistocè Mediano. El fuego fue uno de los elementos clave de la revolución tecnológica y cultural de este periodo, un proceso paralelo al aumento de las capacidades cognitivas de los homíninsi unos comportamientos sociales cada vez más complejos. La hipótesis de la cual parte este proyecto es que los fogones acontecieron la unidad estructural central de los asentamientos humanos durante el Pleistoceno Superior; determinando la distribución espacial de los restos materiales asociados a los fogones y condicionando factores como la medida de los grupos internos, las interacciones sociales y las actividades especializadas. El objetivo principal de la investigación es una mejor comprensión del papel de los fogones como elemento distributivo en los asentamientos humanos a partir del Pleistoceno Superior.