Functional trajectories of subjects with a first episode of psychosis: A two year follow up

Abstract

First episode psychosis (FEP) is the first manifestation of some of the mean mental disorders; Mainly schizophrenia, and Bipolar disorder. Though longitudinal studies of FEP have focused mainly at symptom remission, currently there is a growing interest in functional outcome Likewise' the relation between symptom remission and functional recovery in matter of current debate. Despite the fact of its pragmatic nature, functional assessment is not standardised, and different studies use different measures. On the other hand, longitudinal studies involve a handful of different methodologies, mainly derived from clustering methods, or an extension of mixed model theory. This study explores different longitudinal latent growth models for the modelling of both functional and symptomatic outcomes for a sample of 335 FEP cases followed for a period of two years. The functional outcomes were measured by the Functioning Assessment Short Test (FAST) and symptoms outcome as scored by the positive, negative and general PANSS scale. The results showed heterogeneous trajectories for both functional and symptom outcomes. There was an appreciable association between poor symptoms remission and impoverished functional recovery, specially within negative symptoms. Furthermore the study depicts a strong relation between some socio demographic characteristics, such as the educational levels, and some beeline variables such as the premorbid adjustment scale, IQ and days of untreated psychosis to both poor functional and negative symptoms outcomes. Moreover, more severe symptoms onset, especially in regards to negative and depressive symptoms, was related to both poor functional and symptomatic outcomes. Baseline functional assessment per the WHODAS, geopte and GAF scale also proves to be strongly related to both functional and symptomatic outcomes.

El primer episodio de psicosis (FEP) es la primera manifestación de algunos de los trastornos mentales medios; principalmente la esquizofrenia y el trastorno bipolar. Aunque los estudios longitudinales de la FEP se han centrado principalmente en la remisión de los síntomas, en la actualidad existe un creciente interés por los resultados funcionales. A pesar de su carácter pragmático, la evaluación funcional no está estandarizada, y los distintos estudios utilizan medidas diferentes. Por otra parte, los estudios longitudinales implican un puñado de metodologías diferentes, principalmente derivadas de métodos de agrupación, o una extensión de la teoría de modelos mixtos. Este estudio explora diferentes modelos longitudinales de crecimiento latente para la modelización de los resultados funcionales y sintomáticos de una muestra de 335 casos de FEP seguidos durante un periodo de dos años. Los resultados funcionales se midieron con el Test Corto de Evaluación del Funcionamiento (FAST) y los resultados sintomáticos con la escala PANSS positiva, negativa y general. Los resultados mostraron trayectorias heterogéneas tanto para los resultados funcionales como para los sintomáticos. Hubo una asociación apreciable entre la mala remisión de los síntomas y la recuperación funcional empobrecida, especialmente dentro de los síntomas negativos. Además, el estudio muestra una fuerte relación entre algunas características sociodemográficas, como los niveles educativos, y algunas variables de referencia como la escala de ajuste premórbido, el CI y los días de psicosis no tratada, con los malos resultados funcionales y de síntomas negativos. Además, el inicio de síntomas más graves, especialmente en lo que respecta a los síntomas negativos y depresivos, se relacionó con resultados funcionales y sintomáticos deficientes. La evaluación funcional de referencia según la escala WHODAS, geopte y GAF también resulta estar fuertemente relacionada con los resultados funcionales y sintomáticos.

El primer episodi de psicosi (FEP) és la primera manifestació d'alguns dels trastorns mentals mitjans; principalment l'esquizofrènia i el trastorn bipolar. Encara que els estudis longitudinals de la FEP s'han centrat principalment en la remissió dels símptomes, en l'actualitat existeix un creixent interès pels resultats funcionals. Malgrat el seu caràcter pragmàtic, l'avaluació funcional no està estandarditzada, i els diferents estudis utilitzen mesures diferents. D'altra banda, els estudis longitudinals impliquen un grapat de metodologies diferents, principalment derivades de mètodes d'agrupació, o una extensió de la teoria de models mixtos. Aquest estudi explora diferents models longitudinals de creixement latent per a la modelització dels resultats funcionals i simptomàtics d'una mostra de 335 casos de FEP seguits durant un període de dos anys. Els resultats funcionals es van mesurar amb el Test Curt d'Avaluació del Funcionament (FAST) i els resultats simptomàtics amb l'escala PANSS positiva, negativa i general. Els resultats van mostrar trajectòries heterogènies tant per als resultats funcionals com per als simptomàtics. Va haver-hi una associació apreciable entre la mala remissió dels símptomes i la recuperació funcional empobrida, especialment dins dels símptomes negatius. A més, l'estudi mostra una forta relació entre algunes característiques sociodemogràfiques, com els nivells educatius, i algunes variables de referència com l'escala d'ajust premòrbid, el CI i els dies de psicosi no tractada, amb els mals resultats funcionals i de símptomes negatius. A més, l'inici de símptomes més greus, especialment pel que fa als símptomes negatius i depressius, es va relacionar amb resultats funcionals i simptomàtics deficients. L'avaluació funcional de referència segons l'escala WHODAS, geopte i GAF també resulta estar fortament relacionada amb els resultats funcionals i simptomàtics.