Antígona, entre dues guerres. Anouilh i Espriu, cara a cara

Abstract

En aquest treball comparatiu s'investiguen les similituds i les diferències de l'Antígona de Salvador Espriu i l'obra homònima de Jean Anouilh tenint-ne en compte, sobretot, els aspectes literaris i ideològics, però també els històrics i socials. Primer de tot, s'estudien les influències literàries clàssiques 'Èsquil, Eurípides, Sòfocles' i modernes 'Valle-Inclán, Pirandello, Giraudoux, Brecht' de les quals pouen els dos autors per començar a entendre'n les convergències i les divergències mútues. Cal destacar un punt rellevant en aquest apartat, que és l'estudi de l'evident influència de l'Antígona d'Anouilh en l'Antígona d'Espriu. Seguidament, es comparen els personatges posant èmfasi en l'anàlisi de la parella protagonista, Antígona i Creont, perquè juga un paper diferent en l'equilibri dramàtic a les dues obres. També s'estudien els personatges secundaris perquè ajuden a definir-ne les singularitats estructurals i conceptuals. Per acabar, s'explica la representació del mite a través del pensament dels dos autors, tenint en compte la influència de la guerra i la interpretació política i ideològica de les dues obres. El resultat de la comparació és com el mirall esmicolat de la veritat d'Espriu, és a dir, polièdric, contradictori i complex. Les dues tragèdies defugen expressar-se amb un únic significat, concret i definit, i massa local, per difondre un missatge manifestament universal i atemporal. Ambdues Antígones són la representació genuïna dels conflictes humans que es repeteixen cíclicament al llarg de la història: són el testimoni de la tragèdia col·lectiva de la humanitat, que és la lluita contra si mateixa.

En este trabajo comparativo se investigan las similitudes y diferencias de la Antígona de Salvador Espriu y la obra homónima de Jean Anouilh teniendo en cuenta, sobre todo, sus aspectos literarios e ideológicos, pero también los históricos y sociales. Ante todo, se estudian las influencias literarias clásicas 'Esquilo, Eurípides, Sófocles' y modernas 'Valle-Inclán, Pirandello, Giraudoux, Brecht' de las que beben ambos autores y así entender sus convergencias y divergencias mutuas. Cabe destacar un punto relevante en este apartado, que es el estudio de la evidente influencia de la Antígona de Anouilh en la Antígona de Espriu. Seguidamente, se comparan a los personajes poniendo énfasis en el análisis de la pareja protagonista, Antígona y Creonte, porque juega un papel diferente en el equilibrio dramático en ambas obras. También se estudian los personajes secundarios porque ayudan a definir sus singularidades estructurales y conceptuales. Por último, se explica la representación del mito a través del pensamiento de ambos autores, teniendo en cuenta la influencia de la guerra y la interpretación política e ideológica de ambas obras. El resultado de la comparación es como el espejo desmenuzado de la verdad de Espriu, es decir, poliédrico, contradictorio y complejo. Ambas tragedias rehúyen expresarse con un único significado, concreto y definido, y demasiado local, para difundir un mensaje manifiestamente universal y atemporal. Ambas Antígonas son la genuina representación de los conflictos humanos que se repiten cíclicamente a lo largo de la historia: son el testimonio de la tragedia colectiva de la humanidad, que es la lucha contra sí misma.

In this comparative work, the similarities and differences between Salvador Espriu's Antigone and Jean Anouilh's work of the same name are investigated, considering above all, their literary and ideological aspects, but also their historical and social ones. First, the classic literary influences are studied 'Aeschylus, Euripides, Sophocles' and modern 'Valle-Inclán, Pirandello, Giraudoux, Brecht' from which both authors drink and thus understand their mutual convergences and divergences. A relevant point should be highlighted in this section, which is the study of the evident influence of Anouilh's Antigone on Espriu's Antigone. Next, the characters are compared, emphasizing the analysis of the main couple, Antigone and Creon, because they play a different role in the dramatic balance in both works. Secondary characters are also studied because they help define their structural and conceptual singularities. Finally, the representation of the myth is explained through the thought of both authors, taking into account the influence of the war and the political and ideological interpretation of both works. The result of the comparison is like Espriu's shattered mirror of truth, that is, polyhedral, contradictory and complex. Both tragedies refuse to express themselves with a single meaning, concrete and defined, and too local, to spread a manifestly universal and timeless message. Both Antigones are the genuine representation of the human conflicts that are repeated cyclically throughout history: they are the testimony of the collective tragedy of humanity, which is the fight against itself.