Exposición prenatal a plomo y problemas de comportamiento durante la infancia

Abstract

La población general está regularmente expuesta al plomo (Pb), el cual puede atravesar la barrera placentaria y provocar efectos adversos en el feto en desarrollo. Nuestro objetivo fue estudiar la asociación entre la exposición materna al Pb durante la gestación y el comportamiento de los niños a los 9 años de edad. Se consideraron variables sociodemográficas, ambientales y dietéticas, así como polimorfismos (SNP) en genes relacionados con el desarrollo cerebral o la toxicidad relacionada con el Pb. La muestra del estudio estuvo formada por pares madre-hijo de las cohortes INMA (INfancia y Medio Ambiente) pertenecientes en las regiones de Valencia, Sabadell y Gipuzkoa (n=1027). El Pb se midió en muestras de orina recogidas durante el primer y tercer trimestre del embarazo. La conducta infantil se evaluó a los 9 años mediante el Child Behavior Checklist (CBCL) compuesto por tres escalas: trastornos internalizantes, externalizantes y totales. Las variables sociodemográficas, dietéticas y ambientales se obtuvieron a través de cuestionarios. Los SNP en los genes APOE, BDNF, GSTP1 y PON1 se genotiparon en ADN de sangre de cordón umbilical. Se ajustaron modelos de regresión binomiales negativos tanto bivariados como multivariados, considerando tanto las relaciones lineales como no lineales. Se evaluó la interacción con el sexo y los diferentes genotipos incluyendo términos de interacción. El aumento de las concentraciones urinarias maternas de Pb se asoció con un mayor riesgo de presentar trastornos durante la infancia (IRR 4,6-5,9%) en las tres escalas CBCL. Los varones mostraron peores resultados en los índices, así como aquellos de ambos sexos que presentaban genotipos específicos en los genes BDNF y PON1. En esta población, la exposición prenatal a Pb se ha asociado a peores resultados en los test de comportamiento en preadolescentes. Las características genéticas y el sexo de los individuos muestran una modificación del efecto tóxico del Pb.

Humans are regularly exposed to lead (Pb) which can cross the placental barrier and lead to adverse effects on the developing foetus. Our aim was to study the association between maternal Pb exposure during gestation and children’s behaviour at 9 years of age. Socio-demographic, environmental and dietary variables, as well as single nucleotide polymorphisms (SNPs) in brainand metabolism related genes, were considered. The study sample comprised Spanish motherchild pairs in the INMA (Environment and Childhood) cohort study recruited in the regions Valencia, Sabadell and Gipuzkoa (n=1027). Pb was measured in urine samples collected during first and third trimesters of pregnancy. Behaviour was assessed at 9 years of age using the Child Behaviour Checklist (CBCL) composed of three scales: internalizing, externalizing and total problems. Sociodemographic, dietary and environmental variables were obtained through questionnaires. SNPs in APOE, BDNF, GSTP1, and PON1 were genotyped in cord blood DNA. Bivariate and multivariate negative binomial models were built considering both linear and nonlinear relationships. The interaction with sex and genotypes was evaluated including interaction terms. Increasing maternal urinary concentrations of Pb were associated with an increased incidence ratio risk (IRR 4.6-5.9%) for all three CBCL scales in the children. Worse scoring on scales with increasing Pb were found particularly for boys and children carrying specific genotypes in BDNF and PON1 genes. In our population, prenatal exposure to Pb was associated with worse scores on behavioral tests in preadolescents. Sex and genetic background may play a role in Pb toxicity.

La població general està regularment exposada al plom (Pb), el qual pot travessar la barrera placentària i provocar efectes adversos en el fetus en desenvolupament. El nostre objectiu va ser estudiar l'associació entre l'exposició materna al Pb durant la gestació i el comportament dels nens als 9 anys d'edat. Es van considerar variables sociodemogràfiques, ambientals i dietètiques, així com polimorfismes (SNP) en gens relacionats amb el desenvolupament cerebral o la toxicitat relacionada amb el Pb. La mostra de l'estudi va estar formada per parells mare-fill de les cohorts INMA (Infància i Medi Ambient) pertanyents a les regions de València, Sabadell i Guipúscoa (n=1027). El Pb es va mesurar en mostres d'orina recollides durant el primer i tercer trimestre de l'embaràs. La conducta infantil es va avaluar als 9 anys mitjançant el Child Behavior Checklist (CBCL) compost per tres escales: trastorns internalizantes, externalizantes i totals. Les variables sociodemogràfiques, dietètiques i ambientals es van obtenir a través de qüestionaris. Els SNP en els gens APOE, BDNF, GSTP1 i PON1 es van genotipar en ADN de sang de cordó umbilical. Es van ajustar models de regressió binomials negatius tant bivariats com multivariats, considerant tant les relacions lineals com no lineals. Es va avaluar la interacció amb el sexe i els diferents genotips incloent termes d'interacció. L'augment de les concentracions urinàries maternes de Pb es va associar amb un major risc de presentar trastorns durant la infància (IRR 4,6-5,9%) en les tres escales CBCL. Els homes van mostrar pitjors resultats en els índexs, així com aquells de tots dos sexes que presentaven genotips específics en els gens BDNF i PON1. En aquesta població, l'exposició prenatal a Pb s'ha associat a pitjors resultats en els test de comportament en preadolescents. Les característiques genètiques i el sexe dels individus mostren una modificació de l'efecte tòxic del Pb.