Els nous catalanoparlants de Mallorca: entre la il·lusió i la realitat

Abstract

Aquest treball vol cobrir una mancança: l'estudi dels nous catalanoparlants de Mallorca, tan sols analitzats per Llobet (2022) amb un treball centrat en els nous catalanoparlants d'Inca, en què analitza de forma molt completa el posicionament que tenen respecte les identitats etnolingüístiques i etnosocials, utilitzant els conceptes de muda lingüística i la legitimació dels parlants. La idiosincràsia de la societat mallorquina fa que sigui necessari un estudi d'àmbit illenc, atès que hi ha nombroses diferències amb les societats catalana i valenciana amb les que compartim llengua, però tenim diferents realitats polítiques i socials. La societat illenca no ha passat per un procés de forta industrialització com a Catalunya, tampoc hi ha hagut una burgesia potent amb interès majoritari per preservar la llengua i la cultura, en canvi, sí que s'ha passat en pocs anys d'una societat rural, amb forta presència de cacics, a una societat de serveis orientats al turisme, amb la conseqüent arribada d'una gran quantitat de persones procedents d'altres països i cultures. Totes aquestes característiques socials fan que sigui necessari entendre com sorgeixen nous catalanoparlants en aquest entorn sociolingüístic concret, quines motivacions tenen per aprendre el català, usar-lo amb la població autòctona i què ha significat per ells la incorporació d'aquesta llengua al seu repertori lingüístic.

This work aims to fill a gap: the study of the new Catalan speakers of Mallorca, only analysed by Llobet (2022) with a work focused on the new Catalan speakers of Inca, in which he analyses in a very complete way the positioning they have with respect to ethno-linguistic and ethno-social identities, using the concepts of linguistic moulting and the legitimisation of the speakers. The idiosyncrasy of Mallorcan society makes an island-wide study necessary, given that there are numerous differences with Catalan and Valencian societies with which we share a language, but with which we have different political and social realities. Island society has not undergone a process of strong industrialisation like Catalonia, nor has there been a powerful bourgeoisie with a majority interest in preserving the language and culture. On the other hand, in just a few years it has gone from a rural society, with a strong presence of caciques, to a society of services oriented towards tourism, with the consequent arrival of a large number of people from other countries and cultures. All these social characteristics make it necessary to understand how new Catalan speakers emerge in this specific sociolinguistic environment, what motivations they have for learning Catalan and using it with the local population, and what the incorporation of this language into their linguistic repertoire has meant for them.

Este trabajo quiere cubrir una carencia: el estudio de los nuevos catalanoparlantes de Mallorca, tan solo analizados por Llobet (2022) con un trabajo centrado en los nuevos catalanoparlantes de Inca, en que analiza de forma muy completa el posicionamiento que tienen respeto las identidades etnolingüísticas y etnosociales, utilizando los conceptos de muda lingüística y la legitimación de los hablantes. La idiosincrasia de la sociedad mallorquina hace que sea necesario un estudio de ámbito isleño, dado que hay numerosas diferencias con las sociedades catalana y valenciana con las que compartimos lengua, pero tenemos diferentes realidades políticas y sociales. La sociedad isleña no ha pasado por un proceso de fuerte industrialización como Cataluña, tampoco ha habido una burguesía potente con interés mayoritario para preservar la lengua y la cultura, en cambio, sí que se ha pasado en pocos años de una sociedad rural, con fuerte presencia de caciques, a una sociedad de servicios orientados al turismo, con la consecuente llegada de una gran cantidad de personas procedentes otros países y culturas. Todas estas características sociales hacen que sea necesario entender como surgen nuevos catalanoparlantes en este entorno sociolingüístico concreto, qué motivaciones tienen para aprender el catalán, usarlo con la población autóctona y que ha significado por ellos la incorporación de esta lengua a su repertorio lingüístico.