Los derechos humanos digitales en la ciberseguridad

Abstract

La seguridad digital entendida desde la perspectiva estatal es dominante en las políticas públicas sobre ciberseguridad, lo que favorece la aplicación de medidas que ahondan en la inseguridad humana y que, paradójicamente, pueden convertir al Estado en otra amenaza para la seguridad ciudadana. Este es el punto de partida de la ciberseguridad humana. Sin embargo, la reciente declaración de derechos humanos digitales por parte de agentes estatales o supranacionales pone en duda que esto siga siendo verdadero. Así, a través del análisis de contenido aplicado a las cartas de derechos digitales, se aspira a responder si son parte de un proceso de securitización que busca aumentar la ciberseguridad estatal o si por el contrario se asiste a un cambio de objeto referente de la seguridad digital. Los hallazgos desvelan que la ciberseguridad humana está asentándose en el marco competencial de los agentes, pero también que hay indicios de priorización de la ciberseguridad estatal por sobre la humana. El establecimiento de la ciberseguridad humana en las políticas estatales u organizativas puede convertirse en un marco de actuación y eje explicativo de la conducta del actor, reduciendo la incerteza y facilitando el análisis y la proyección de acciones futuras desde los Estudios de Seguridad y Relaciones Internacionales.

La seguretat digital entesa des del punt de vista de l'Estat és dominant en polítiques públiques sobre ciberseguretat, fet que afavoreix l'aplicació de mesures que aprofundeixen en la inseguretat humana i que, paradoxalment, poden tornar a l'Estat una amenaça a la seguretat dels ciutadans. Aquest és el punt de partida de la ciberseguretat humana. Amb tot, les recents declaracions de drets humans digitals per part d'agents estatals o organitzacions supranacionals posen en dubte la continuïtat d'aquesta afirmació. En atenció a això, mitjançant la tècnica d'anàlisi de contingut aplicada a les cartes de drets digitals, aquest treball ambiciona respondre si aquestes són part d'un procés de securitització que cerca augmentar la ciberseguretat estatal o si, pel contrari, hom assisteix a un canvi d'objecte referent de la seguretat digital. Els descobriments d'aquesta investigació desvelen que la ciberseguretat humana s'està assentant dins el marc competencial dels agents, però que malgrat això, encara es pot observar un cert grau de priorització de la ciberseguretat estatal per sobre de la humana. L'establiment de la ciberseguretat humana com a base de les polítiques estatals i organitzatives pot alhora constrènyer el marc d'actuació i esdevenir un eix explicatiu de la conducta d'un actor, reduint la incertesa i beneficiant l'anàlisi i projecció d'accions futures des dels Estudis de Seguretat i Relacions Internacionals.

Digital security viewed from the State's perspective is hegemonic in public policy-making processes about cybersecurity, which enables the application of measures that deepen human insecurity and, paradoxically, can make of the State another threat to citizens' security. This is the starting point on human cybersecurity. Nevertheless, the recent declaration of digital human rights from state-actors and supranational organizations calls in question the veracity of said point. Thus, through content analysis applied to the digital rights charts, this work aims at unveiling if the charts are being an active part of a securitizing process that pursue increasing State's cybersecurity or if, conversely, we are attending a switch on the referent object of digital security. The findings of this work show that human cybersecurity is being widely enacted in the agents' competition framework, but that remain traces of state-centric cybersecurity prioritized over humancentric cybersecurity. A solid foundation of human cybersecurity in State's policies can become both a constraining field of action and an explanatory axis of an agent's behaviour, which can reduce uncertainty, easing the analysis and projection of its future actions from Security Studies and International Relations.