El consumo de alimentos fermentados y patologías respiratorias

Abstract

Esta revisión bibliográfica se ha centrado en la evaluación de la posibilidad de la influencia de la microbiota como estimulante de la inmunología local y la influencia sobre el desarrollo de afecciones respiratorias, como la bronquiolitis, bronquitis, asma y alergia. La tos es uno de los motivos de consulta más frecuentes en atención primaria de pediatría hasta los siete u ocho años de edad. Se realizó una revisión de estudios científicos y revisiones sistemáticas en español e inglés, sobre la incidencia, epidemiología y fisiopatología de los cuadros respiratorios que cursan con hiperreactividad bronquial y síndromes asmáticos en niños, y se relacionó con la composición de la microbiota intestinal y respiratoria, así como la influencia de la variación de ésta sobre la incidencia y la fisiopatología de estos procesos. Buscado también evidencias sobre la eficacia de la administración de determinadas cepas de probióticos y el consumo de alimentos fermentados, para conseguir la variación de la microbiota deseada. La microbiota intestinal, la microbiota respiratoria, el sistema inmune, los patógenos y alérgenos se encuentran en constante interacción, constituyendo un ecosistema que va a determinar en gran medida la patogenia e incidencia de procesos respiratorios mediados por virus y alérgenos. Tanto los probióticos como ciertos alimentos fermentados serían fuente de microorganismos seguros y de identidad conocida, con amplios beneficios locales (a nivel intestinal) y sistémicos, con capacidad para influir en la composición de la microbiota intestinal, y esta a su vez en la respiratoria. Ejerciendo una modulación de la respuesta exagerada de las mucosas.

Aquesta revisió bibliogràfica s'ha centrat en l'avaluació de la possibilitat de la influència de la microbiota com a estimulant de la immunologia local i la influència sobre el desenvolupament d'afeccions respiratòries, com la bronquiolitis, bronquitis, asma i al·lèrgia. La tos és un dels motius de consulta més freqüents en atenció primària de pediatria fins als set o vuit anys d'edat. Es va realitzar una revisió d'estudis científics i revisions sistemàtiques en espanyol i anglès, sobre la incidència, epidemiologia i fisiopatologia dels quadres respiratoris que cursen amb hiperreactividad bronquial i síndromes asmàtiques en nens, i es va relacionar amb la composició de la microbiota intestinal i respiratòria, així com la influència de la variació d'aquesta sobre la incidència i la fisiopatologia d'aquests processos. Buscat també evidències sobre l'eficàcia de l'administració de determinats ceps de probiòtics i el consum d'aliments fermentats, per a aconseguir la variació de la microbiota desitjada. La microbiota intestinal, la microbiota respiratòria, el sistema immune, els patògens i al·lergògens es troben en constant interacció, constituint un ecosistema que determinarà en gran manera la patogènia i incidència de processos respiratoris mediats per virus i al·lergògens. Tant els probiòtics com uns certs aliments fermentats serien font de microorganismes segurs i d'identitat coneguda, amb amplis beneficis locals (a nivell intestinal) i sistèmics, amb capacitat per a influir en la composició de la microbiota intestinal, i aquesta al seu torn en la respiratòria. Exercint una modulació de la resposta exagerada de les mucoses.

This bibliographic study focuses on assessing the possibility of the influence of microbiota as an stimulant of local immunity and the influence on the development of respiratory diseases, such as bronchiolitis, bronchitis, asthma and allergy. Cough is one of the most frequent causes for consultation in family practice and primary care for children up to eight years old. We carried out a review of scientific studies and sistematic reviews on English and Spanish, about the impact, epidemiology and pathophysiology of respiratory cases which course includes bronchial hyperreactivity and asthmatic syndromes in children, and we related it with the composition of the gut and respiratory tract microbiótica, as well as with the impact of its variation on the influence and the pathophysiology of these processes. Searching also for the administration of certain probiotics and the consumption of fermented foods, in order to obtain the variation of the desired microbiota. The gut and respiratory microbiome, the sistema inmune, the pathogenic agents and allergens interact constantly, constituting an ecosystem that will determine mostly the pathogenesis and the impact of respiratory processes mediated by viruses and allergens. Both the probiotics and certain fermented foods would be a source of safe microorganisms of known identity, with local large benefits (at intestinal level) y systemic, with the ability of influencing on the gut microbiome, and this, in turn, on the lung microbiome. Exerciting a modulation of the excesive answer of the mucous.