El derecho a la salud. Un análisis desde el concepto de justicia social de Nancy Fraser

Abstract

El derecho a la salud es un concepto emergente que ha recibido mucha atención en las últimas décadas por la concatenación de diferentes fenómenos de impacto sobre la salud individual y colectiva (globalización, crisis económica, pandemia de COVID- 19). Si bien la mayoría de las justificaciones teóricas del derecho a la salud se habían realizado a partir de la ética y el individuo, en este trabajo se trata de abordar este derecho desde la justicia social y de una manera compleja, mediante la unión de un derecho individual vinculado al derecho a la asistencia sanitaria, y un derecho colectivo relacionado con el derecho a la salud pública. Para ello, se analiza la teorización de Nancy Fraser del concepto de justicia social, a partir de las diferentes dimensiones de la injusticia que Fraser describe (económica o derivada de una mala distribución, cultural o debida a falta de reconocimiento y política o creada por una representación fallida o ausente), así como las interacciones entre ellas. Desde esta perspectiva, el derecho a la salud debería incluir aquellas condiciones que capacitaran al individuo y las comunidades a desarrollar su salud, libres de la opresión, y no solo lo servicios y prestaciones relacionadas con los aspectos más cercanos al sistema sanitario. Además, en el análisis del quién en el derecho a la salud, se plantean diferentes cuestiones como la necesidad de utilizar criterios de demarcación que no sean simplemente el geográfico, así como la necesidad de ampliar, delimitar y reenmarcar la consideración en términos de justicia en salud del rol otorgado a la naturaleza y a los animales no humanos. Por último, se incide en el establecimiento de mecanismos de participación en salud que faciliten la resolución de injusticias políticas, especialmente relevantes en contextos sociales y políticos de cuestionamiento de derechos individuales y de problemas globales de gobernanza en los aspectos colectivos del derecho a la salud.

El dret a la salut és un concepte emergent que ha rebut molta atenció en les últimes dècades per la concatenació de diferents fenòmens d'impacte sobre la salut individual i col·lectiva (globalització, crisi econòmica, pandèmia de COVID- 19). Si bé la majoria de les justificacions teòriques del dret a la salut s'havien realitzat a partir de l'ètica i l'individu, en aquest treball es tracta d'abordar aquest dret des de la justícia social i d'una manera complexa, mitjançant la unió d'un dret individual vinculat al dret a l'assistència sanitària, i un dret col·lectiu relacionat amb el dret a la salut pública. Per a això, s'analitza la teorització de Nancy Fraser del concepte de justícia social, a partir de les diferents dimensions de la injustícia que Fraser descriu (econòmica o derivada d'una mala distribució, cultural o deguda mancant reconeixement i política o creada per una representació fallida o absent), així com les interaccions entre elles. Des d'aquesta perspectiva, el dret a la salut hauria d'incloure aquelles condicions que capacitessin a l'individu i les comunitats a desenvolupar la seva salut, lliures de l'opressió, i no sols ho serveis i prestacions relacionades amb els aspectes més pròxims al sistema sanitari. A més, en l'anàlisi del qui en el dret a la salut, es plantegen diferents qüestions com la necessitat d'utilitzar criteris de demarcació que no siguin simplement el geogràfic, així com la necessitat d'ampliar, delimitar i reemmarcar la consideració en termes de justícia en salut del rol atorgat a la naturalesa i als animals no humans. Finalment, s'incideix en l'establiment de mecanismes de participació en salut que facilitin la resolució d'injustícies polítiques, especialment rellevants en contextos socials i polítics de qüestionament de drets individuals i de problemes globals de governança en els aspectes col·lectius del dret a la salut.

The right to health is an emerging concept that has received much attention in recent decades due to the concatenation of different phenomena that have an impact on individual and collective health (globalization, economic crisis, COVID- 19 pandemic). While most of the theoretical justifications of the right to health have been based on ethics and the individual, this paper attempts to approach this right from the perspective of social justice and in a complex manner, through the union of an individual right linked to the right to health care, and a collective right related to the right to public health. To this end, Nancy Fraser's theorization of the concept of social justice is analyzed, based on the different dimensions of injustice that Fraser describes (economic or derived from poor distribution, cultural or due to lack of recognition, and political or created by a failed or absent representation), as well as the interactions between them. From this perspective, the right to health should include those conditions that enable individuals and communities to develop their health, free from oppression, and not only the services and benefits related to those aspects closest to the health system. Furthermore, in the analysis of the who in the right to health, different issues are raised, such as the need to use demarcation criteria that are not simply geographical, as well as the need to broaden, delimit and reframe the consideration in terms of justice in health of the role given to nature and non-human animals. Finally, the paper stresses the establishment of mechanisms for participation in health that facilitate the resolution of political injustices, especially relevant in social and political contexts of questioning individual rights and global governance problems in the collective aspects of the right to health.