Evaluación y propuesta de intervención en un caso de atrofia cortical posterior

Abstract

Se aborda el caso de un hombre de 63 años de edad con diagnóstico de enfermedad de Alzheimer de 5 años de evolución aproximadamente. Las principales quejas cognitivas se relacionan con las capacidades visuoespaciales y visuoperceptivas. Se realiza evaluación neuropsicológica completa de la que se extrae que, efectivamente, las principales afectaciones cognitivas se dan en áreas visuoespaciales y visuoperceptivas y en aquellas áreas que impliquen el uso de las anteriores para su correcto funcionamiento, siendo concordante con el diagnóstico de atrofia cortical posterior (ACP). La literatura existente evidencia que esta, la ACP, es un síndrome clínico- radiológico atípico que se presenta con atrofia occipito-parietal en la neuroimagen y fallos cognitivos relacionados con la visuoespacialidad. Puede ser la antesala de la enfermedad de Alzheimer, pero han de hacerse pruebas complementarias para determinarlo. Se programa un tratamiento de estimulación cognitiva inicialmente de seis meses de duración con dos sesiones semanales en el que se llevan a cabo terapias orientadas a mantener funciones aun preservadas y a compensar las deterioradas, así como a frenar el avance de la patología. Se presentan tres sesiones completas a modo de ejemplo del tratamiento. Se espera conseguir frenar la velocidad con la que avanza la patología y mejorar la autonomía del paciente mediante el desarrollo y uso de estrategias compensatorias.

The case of a 63-year-old man with a diagnosis of Alzheimer's disease of approximately 5 years of evolution is addressed. The main cognitive complaints are related to visuospatial and visuoperceptive abilities. A complete neuropsychological evaluation is carried out from which it is concluded that, indeed, the main cognitive impairments occur in visuospatial and visuoperceptive areas and in those areas that involve the use of the former for their correct functioning, being consistent with the diagnosis of posterior cortical atrophy. (ACP). The existing literature shows that this, PCA, is an atypical clinical-radiological syndrome that presents with occipito-parietal atrophy in neuroimaging and cognitive failures related to visuospatiality. It may be the prelude to Alzheimer's disease, but additional tests must be done to determine it. A cognitive stimulation treatment is scheduled initially for six months with two weekly sessions in which therapies are carried out aimed at maintaining functions that are still preserved and compensating for those that have deteriorated, as well as slowing down the progression of the pathology. Three complete sessions are presented as an example of the treatment. It is hoped to slow down the speed with which the pathology progresses and improve patient autonomy through the development and use of compensatory strategies.

S'aborda el cas d'un home de 63 anys d'edat amb diagnòstic de malaltia d'Alzheimer de 5 anys d'evolució aproximadament. Les principals queixes cognitives es relacionen amb les capacitats visuoespacials i visuoperceptivas. Es realitza avaluació neuropsicològica completa de la qual s'extreu que, efectivament, les principals afectacions cognitives es donen en àrees visuoespacials i visuoperceptivas i en aquelles àrees que impliquin l'ús de les anteriors per al seu correcte funcionament, sent concordant amb el diagnòstic d'atròfia cortical posterior (ACP). La literatura existent evidència que aquesta, la ACP, és una síndrome clínica- radiològica atípic que es presenta amb atròfia occipito-parietal en la neuroimagen i fallades cognitives relacionades amb la visuoespacialidad. Pot ser l'avantsala de la malaltia d'Alzheimer, però han de fer-se proves complementàries per a determinar-ho. Es programa un tractament d'estimulació cognitiva inicialment de sis mesos de durada amb dues sessions setmanals en el qual es duen a terme teràpies orientades a mantenir funcions fins i tot preservades i a compensar les deteriorades, així com a frenar l'avanç de la patologia. Es presenten tres sessions completes a tall d'exemple del tractament. S'espera aconseguir frenar la velocitat amb la qual avança la patologia i millorar l'autonomia del pacient mitjançant el desenvolupament i ús d'estratègies compensatòries.