La demonización de la hiperfeminidad en el cine y las series occidentales

Abstract

La representación en el cine y la televisión es una parte clave de nuestro imaginario colectivo, y ha servido desde sus comienzos para moldear la percepción que tenemos de ciertos colectivos y estratos sociales. Esta representación puede servir tanto para ensalzar como para demonizar si de forma recurrente se encasilla a un tipo de persona en un rol específico. El presente estudio busca descubrir si representación de mujeres hiperfemeninas en la ficción se ha visto manchada por la demonización, al igual que si existe alguna relación entre estos personajes y la comunidad LGBTQ+. Para ello, se analizaron un total de 25 personajes de 16 obras diferentes, todas contextualizadas en el instituto, que encajaban dentro del estereotipo de Mean Girl o Bimbo y se catalogaron los resultados en una tabla con diferentes características físicas, sociales y de comportamiento. Los resultados mostraron que los personajes que encajan en estos estereotipos mayoritariamente son antagonistas o secuaces, son caucásicas con el pelo largo y constitución delgada, visten de manera hiperfemenina, son de nivel socioeconómico medio/alto, se mueven en grupo y son consideradas promiscuas. También, un 28% eran canónicamente sáficas y un 32% sufrían de heterosexualidad forzada y/u homofobia interiorizada, lo cual es un porcentaje elevado dado el tamaño de la muestra. Una vez analizados los resultados se concluye que existe representación negativa de los personajes hiperfemeninos en la ficción, basada principalmente en estereotipos dañinos, y también existe un vínculo entre la comunidad LGBTQ+ y estos personajes.

Representation in movies and television is an essential part of our collective imagination, and has been used since its inception to shape the perception we have of certain groups and social strata. If a certain type of person is recurrently pigeonholed in a specific role, this representation can serve both to praise and to demonize. This study seeks to discover whether the representation of hyperfeminine women in fiction has been tainted by demonization, as well as whether there is any relationship between these characters and the LGBTQ+ community. To do this, a total of 25 characters from 16 works contextualized inhigh school that fit within the stereotype of Mean Girl or Bimbo were analyzed, and the results were cataloged in a table with different physical, social and behavioral characteristics. The results showed that the characters who fit these stereotypes are mostly antagonists or minions, they are Caucasian with long hair and slim build, they dress hyper-feminine, they have medium/high socioeconomic status, they move in groups and they are considered promiscuous. Also, 28% were canonically sapphic and 32% suffered from compulsory heterosexuality and/or internalized homophobia, which is a high percentage given the size of the sample. Once the results have been analyzed, it is concluded that there is a negative representation of hyperfeminine characters in fiction, based mainly on harmful stereotypes, and there is also a link between the LGBTQ+ community and these characters.

La representació al cinema i la televisió és una part clau del nostre imaginari col·lectiu, i ha servit des dels seus començaments per a modelar la percepció que tenim d'uns certs col·lectius i estrats socials. Aquesta representació pot servir tant per a enaltir com per a demonitzar si de manera recurrent s'encasella a una mena de persona en un rol específic. El present estudi busca descobrir si representació de dones hiperfemeninas en la ficció s'ha vist tacada per la demonització, igual que si existeix alguna relació entre aquests personatges i la comunitat LGBTQ+. Per a això, es van analitzar un total de 25 personatges de 16 obres diferents, totes contextualitzades en l'institut, que encaixaven dins de l'estereotip de Mean Girl o Bimbo i es van catalogar els resultats en una taula amb diferents característiques físiques, socials i de comportament. Els resultats van mostrar que els personatges que encaixen en aquests estereotips majoritàriament són antagonistes o sequaços, són caucàsiques amb els cabells llargs i constitució prima, vesteixen de manera hiperfemenina, són de nivell socioeconòmic mig/alt, es mouen en grup i són considerades promíscues. També, un 28% eren canònicament sàfiques i un 32% sofrien d'heterosexualitat forçada i/o homofòbia interioritzada, la qual cosa és un percentatge elevat donat la grandària de la mostra. Una vegada analitzats els resultats es conclou que existeix representació negativa dels personatges hiperfemeninos en la ficció, basada principalment en estereotips nocius, i també existeix un vincle entre la comunitat LGBTQ+ i aquests personatges.