La revisión y mejora del sistema de aseguramiento de la calidad de centros y la importancia de los grupos de interés. El caso de la Universidad de La Laguna

Abstract

La nueva normativa de la Enseñanza Superior en España viene a reforzar y a empoderar los Sistemas de Aseguramiento de la Calidad de Centros (SAIC) como vía de acceso a la acreditación institucional, previa certificación de su implantación; una evaluación con alcance en los centros en los que descansan los procesos de evaluación de titulaciones y que tiene al SAIC como principal instrumento. Este modelo de evaluación supone una optimización de recursos, pero también otorga mayor autonomía y responsabilidad a los centros en el establecimiento y desarrollo de la cultura de calidad y la mejora continua de sus enseñanzas. El presente Estudio aborda el (re) diseño, la revisión y mejora del modelo marco del SAIC de Centros de la Universidad de La Laguna para lograr su certificación, contando a su vez con el compromiso y la colaboración de los grupos de interés como premisa para asegurar su sostenibilidad en el tiempo. Para su desarrollo se han utilizado diversas técnicas cualitativas de recogida y análisis de datos, sea el caso del grupo de discusión y las entrevistas individuales. Los resultados muestran la importancia del sistema y la necesidad de una revisión y mejora continua, pero también la complejidad y limitaciones existentes para la participación de los grupos de interés. Se concluye que el SAIC en sus diferentes fases debe ser fruto del trabajo colaborativo. Para ello es preciso revisar actuaciones y encontrar fórmulas que puedan despertar la motivación a la participación de los distintos colectivos, sea el caso de la formación, la información y los incentivos oportunos en materia de calidad.

La nova normativa de l'Ensenyament Superior a Espanya ve a reforçar i a empoderar els Sistemes d'Assegurament de la Qualitat de Centres (SAIC) com a via d'accés a l'acreditació institucional, prèvia certificació de la seva implantació; una avaluació amb abast en els centres en els quals descansen els processos d'avaluació de titulacions i que té al SAIC com a principal instrument. Aquest model d'avaluació suposa una optimització de recursos, però també atorga major autonomia i responsabilitat als centres en l'establiment i desenvolupament de la cultura de qualitat i la millora contínua dels seus ensenyaments. El present Estudi aborda el (re) disseny, la revisió i millora del model marc del SAIC de Centres de la Universitat de La Llacuna per a aconseguir la seva certificació, comptant al seu torn amb el compromís i la col·laboració dels grups d'interès com a premissa per a assegurar la seva sostenibilitat en el temps. Per al seu desenvolupament s'han utilitzat diverses tècniques qualitatives de recollida i anàlisi de dades, sigui el cas del grup de discussió i les entrevistes individuals. Els resultats mostren la importància del sistema i la necessitat d'una revisió i millora contínua, però també la complexitat i limitacions existents per a la participació dels grups d'interès. Es conclou que el SAIC en les seves diferents fases ha de ser fruit del treball col·laboratiu. Per a això cal revisar actuacions i trobar fórmules que puguin despertar la motivació a la participació dels diferents col·lectius, sigui el cas de la formació, la informació i els incentius oportuns en matèria de qualitat.

The new regulations for Higher Education in Spain reinforce and empower the Quality Assurance Systems for Centers (SAIC) as a means of access to institutional accreditation, with prior certification of its implementation; an evaluation with scope in the centers on which the degree evaluation processes are based and which has the SAIC as its main instrument. This evaluation model implies an optimization of resources, but also grants greater autonomy and responsibility to the centers in the establishment and development of the culture of quality and the continuous improvement of their teaching. The present study addresses the (re)design, revision and improvement of the SAIC framework model of the University of La Laguna to achieve its certification, counting in turn with the commitment and collaboration of the the commitment and collaboration of stakeholders as a premise to ensure its sustainability over time. sustainability over time. For its development, several qualitative techniques for data collection and analysis have been used, such as the focus group and individual interviews. The results show the importance of the system and the need for continuous review and improvement, but also the complexity and existing limitations for stakeholder participation. It is concluded that the SAIC in its different phases must be the result of collaborative work. To this end, it is necessary to review actions and find formulas that can awaken the motivation for the participation of the different groups, whether it is the case of training, information and the appropriate incentives in terms of quality.